divendres, 12 de juny del 2020

Campanera cabdellada

Convolvulus lanuginosus Desr., Encycl. [J. Lamarck & al.] 3(2): 551 (1792)

Convolvulus argentatus Pourr. Jacq.
Convolvulus capitatus Cav.


Flor de campanera cabdellada, s'observen els estams i estils. Ribera d'Ebre, maig de 2020

El nom genèric Convolvulus fa referència, en aquest cas, a herba enfiladissa i l'epítet específic, a la seva vellositat.

La campanera cabdellada és una mata grisenca de la família de les Convolvulàcies, llenyosa a la base i ascendent, ramificada, pilosa en totes les seves parts, exceptuant els pètals, pèls grisencs; tiges i fulles amb vellositat argentada; no supera els 50 cm d'alçada.


Flor de campanera cabdellada, cada flor pertany a una inflorescència diferent.
Ribera d'Ebre, maig de 2020

Les fulles són alternes i sèsils, de lanceolades a linears, de fins a 30 o 50 mm de llargada, velloses.

Flors pentàmeres en glomèruls bracteats; sèpals pilosos, de fins a 11 mm; pètals soldats d'un blanc rosàci, corol·la en forma d'embut de fins a 25 mm de diàmetre. 

Fruit en forma de càpsula glabra.


Flor oberta de campanera cabdellada al glomèrul floral, amb possible pol·linitzador. Ribera d'Ebre, maig de 2020

Floreix a la primavera i començament d'estiu; la podem trobar amb les primeres flors obertes a partir del març i fins ben entrat l'estiu. La floració s'allarga ja que de cada glomèrul floreix sols una o màxim dues flors a la vegada.


Mateta amb molts gloméruls en flor, observis una unica flor oferta per caíitol.
Mateta amb molts glomèruls en flor, observis una única flor oberta per cada glomèrul.


Habita les brolles clares, les timonedes i els erms i talussos bàsics, comú en exposicions sud a les brolles de romer  (Rosmarinetalia) i màquies d'arçot (Rhamno-Quercetum).

Comú a tota la Ribera d'Ebre, però no molt abundant.

De distribució mediterrània del SW. Creix a les parts litorals de la costa catalana, penetra poc a la depressió de l'Ebre i desapareix amb la continentalitat. No sol superar els 1.000 m.

S'ha descrit la varietat sericeus de tiges i fulles amb vellositat curta i aplicada.

La majoria de convolvulàcies, entre elles la corretjola, s'ha emprat en medicina popular i té propietats purgants, de forma severa en algunes espècies; es recomanable la no utilització sense prescripció.

També es fa servir el nom de "campaneta", aquest darrer nom s'utilitza normalment per denominar espècies del gènere Campanula, molt rar a la Ribera d'Ebre.

[Editat el 7 de juny de 2020]
[Reeditat i ampliat el 12 de juny de 2020]




diumenge, 7 de juny del 2020

Romer blanc, romerí

Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum., Cours, Bot. Cult. 3: 129 (1802) 

≡ Cistus syriacus Jacq.
= Helianthemum lavandulifolium auct. non Miller


Detall de la flor del romer blanc, al començament de la canícula.
El nom genèric fa referència al Sol i a la flor i l'epítet específic per la seva presència a les terres de Síria.

El romer mascle és una mata grisenca de la família de les Cistàcies, llenyosa, erecta, ramificada, pilosa en totes les seves parts, exceptuant els pètals, pèls grisencs; tiges i fulles tomentoses; pot superar els 50 cm d'alçada.

Fulles del romer blanc, amb la tomentositat grisenca característica.

Les fulles són oposades i peciolades i sovint amb estípules persisents més llargues que els sèpals, linears, lanceolades, revolutes, de fins 50 mm de llargada, concolors i tomentoses per ambdues cares, amb l'àpex agut, amb brots de fulles a l'axil·la.

Flors pentàmeres en cima simple escorpioide; sèpals pilosos, de fins a 11 mm; pètals grocs de fins a 10 mm una mica més llargs que els sèpals. 

Fruit en càpsula, de fins a 4 mm, pilós; granes de fins a 2 mm, marró clar.


Inflorescència amb flors en diversos estats de maduració.

Habita les brolles clares, les timonedes i els erms, abundant a les brolles de romer  (Rosmarinetalia), en sòls calcaris i guixencs

Comú a tota la Ribera d'Ebre, però no molt abundant.

De distribució mediterrània. La subespècie ocupa la part oest de la seva distribució.
A Catalunya creix a la depressió de l'Ebre i fins al mateix litoral al Sud del riu Francolí i a la resta de la zona litoral dels Països Catalans. No sol superar els 1.000 m.

Alguns autors han donat a les plantes catalanes la categoria de subespècie, Helianthemum syriacum subsp. thibaudii (Pers.) Meikle

S'ha usat en medicina popular i té propietats semblants a la fumana i a altres Cistàcies, la inflorescència s'ha utilitzat en medicina popular com a febrífuga, rebaixant la febre.

[Editat el 7 de juny de 2020]


Campanera cabdellada

Convolvulus lanuginosus Desr. , Encycl. [J. Lamarck & al.] 3(2): 551 (1792 ) =  Convolvulus  argentatus Pourr. Jacq. =  Convol...