dimarts, 30 d’abril de 2013

Frare blau

Orobanche ramosa L., Sp. Pl.: 633 (1753) 

subsp. mutelii (F.W. Schultz) Cout., Fl. Portugal: 566 (1913) 

=Phelypaea ramosa (L.) C.A. Mey., Verz. Pfl. Casp. Meer.: 104 (1831)



Frare blau en flor, Flix, 14 de maig de 2013

Planta anual de la família de les orobancàcies, l’hem vist als mateixos indrets varis anys i podria ser perenne; paràsita, pubescent, glandulosa, de color blau violaci, rarament supera els 30 cm, tija normalment ramificada densament o laxa. Fulles de menys de 8 x 4 mm. 



Arrels de frare blau en flor, Flix, 14 de maig de 2013


Plec d'herbari de frare blau, Flix, la Ventonella, maig de 1986


Frare blau en flor, Flix, 14 de maig de 2013


Frare blau en flor, Flix, 14 de maig de 2013

Inflorescència de fins a 20-25 cm, amb les flors violàcies de més d’1cm, bràctees de fins a 7-10 mm, 2 bractèoles molt estretes; calze de fins a 10-15 mm amb les dents acuminades normalment de la mida del tub; corol·la patent, de més de 15 mm, amb els lòbuls inferiors obtusos; filaments estaminals que surten sobre uns 5 mm de la base de la corol·la, glabres igual que les anteres; estigma de coloració diversa de blavenca a molt pàl·lida o blanquinosa. Floreix des de finals d’abril fins al juny. 



Detall de la flor del frare blau, Flix, 14 de maig de 2013


La determinació és dubtosa donada la variabilitat morfològica i algun individu sembla pertànyer a la subsp. ramosa.

Habita les brolles, sovint l’hem vist paràsita de lleguminoses o compostes. És molt rara i sempre escassa.





dilluns, 29 d’abril de 2013

Card beneit

Cnicus benedictus L., Sp. Pl., 826 (1753)


Card beneit en flor, Flix, 14 de maig de 2013

Planta anual de la família de les compostes, acaule o amb la tija molt curta que no supera els 40 cm, pilosa o molt pilosa, flocosa, molt ramificada quan creix ufanosa, ajaguda formant una mena de mata baixa.





Source: [http://pharm1.pharmazie.uni-greifswald.de/allgemei/koehler/koeh-eng.htm List of 
Koehler Images]  Source: from ''Koehler's Medicinal-Plants'' 1887  

Fulla de card beneit, Flix, 14 de maig de 2013

Fulles alternes, amb el nervi central de color blanc, les inferiors peciolades i pinnatipartides, les superiors sèssils o amplexicaules, als exemplars molt petits agrupades en roseta en aparença, amb els marges espinosos, espines curtes i tendres.



Card beneit en flor, Flix, 14 de maig de 2013

Inflorescències reunides en capítols de 4 x 3 cm, sobrepassats per les fulles superiors; bràctees del capítol semblants a les fulles superiors, més curtes que les flors i acabades en una espina dura i pinnada; receptacle del capítol amb esquames setàcies; les flors són hermafrodites i tubuloses. Fruit en aqueni de fins a 7 mm, marró verdós, amb un doble plomall amb 10 setes cadascun, les del plomall exterior més llargues de fins a 7 mm. Floreix de l’abril al maig. 





Card beneit en flor, Flix, 14 de maig de 2013

Card beneit en flor, Flix, 14 de maig de 2013

Card beneit en flor, Flix, 14 de maig de 2013

Card beneit en flor, Flix, 14 de maig de 2013
Fruit en aqueni amb el collaret d'espinetes i el papus, La Torre de l'Espanyol (T), Catalunya, 16 de maig de 2013
Card beneit en flor, Flix, 14 de maig de 2013

Card beneit en flor, Flix, 14 de maig de 2013

Habita els bancals d’olivers, normalment els conreats però sobretot quan no s’han llaurat (Secalion mediterraneum). És molt rara i molt escassa. Planta de distribució mediterrània del SW d’Àsia. S’ha introduït a la major part del món, Amèrica del Nord i del Sud, Austràlia, etc.

El card beneit té diverses propietats medicinals i ha estat utilitzat des de l’antiguitat. Les tiges, fulles i flors s’han usat tradicionalment en begudes tòniques amargues i altres preparacions per millorar la gana i la digestió, ja que es creu que estimulen la secreció d’àcid gàstric. Cap dels seus usos ha estat demostrat com a beneficiós en estudis amb humans, per tant no hi ha prou evidència científica dels seus efectes, però se li han atribuït tradicionalment diversos usos medicinals.
La cnicina i el poliacetilè que conté el card es creu que tenen activitat contra alguns tipus de bacteris. Els lignans, podrien tenir efecte contra el VIH, tot i que no està clar.
Usat, també, com a remei contra el càncer (Essiac, una barreja de diverses herbes) i contra la inflamació, amb resultats prometedors.
Altres efectes que se li han atribuït són: astringent, colerètic, contraceptiu, diaforètic, diürètic, expectorant, antipirètic...
Està contraindicat en pacients amb úlceres gàstriques, trastorns de reflux i altres malalties on no sigui convenient l’increment de secreció d’àcid gàstric. La ingestió a llarg termini dels tanins que conté el card, responsables del gust amarg, poden causar molèsties gastrointestinals entre altres coses.
S’ha usat tradicionalment per estimular la menstruació i l’avort, de manera que s’ha d’evitar durant l’embaràs. I tot i que ha sigut usat per estimular la circulació de la llet materna, al no tenir informació sobre la seva seguretat, es recomana no prendre’n, tampoc, durant la lactància.
Es recomana, per possibles interaccions, no pendre-ho amb fàrmacs que disminueixin la secreció gàstrica (protectors gàstrics), amb fàrmacs o aliments que incrementen el risc de sagnat (àcid acetilsalicílic, anticoagulants, antiinflamatoris no esteroïdals, Ginkgo biloba...) ni amb fàrmacs com metronidazol o disulfiram, podent provocar nàusees o vòmits pel contingut d’alcohol de molts tints.


diumenge, 28 d’abril de 2013

Lliri d'espases


Gladiolus communis L., Sp. Pl.: 36 (1753)
=G. illyricus W.D.J. Koch, Syn. Fl. Germ. Helv.: 699 (1837)
=G. reuteri Boiss. in Boiss. & Reut., Pugill. Pl. Afr. Bor. Hispan.: 112 (1852)

=G. illyricus subsp. reuteri (Boiss.) K. Richt., Pl. Eur. 1: 260 (1890)

=G. palustris sensu Merino, Fl. Galicia 3: 142 (1909), non Gaudin, Fl. Helv. 1: 97 (1828)

=G. byzantinus auct., non Mill., Gard. Dict. ed. 8, n.o 3 (1768)

=G. communis subsp. byzantinus auct., non Douin in Bonnier, Fl. Ill. France 11: 6 (1931)



Lliri d'espases en flor, vista frontal, les Eroles, Flix, 9 de maig de 2013

Plec d'herbari de lliri d'espases, la Palma d'Ebre, maig de 2011


Lliri d'espases, bulb, les Eroles, Flix, 9 de maig de 2013

Lliri d'espases, fulles, les Eroles, Flix, 9 de maig de 2013

Lliri d'espases, flor vista lateral, les Eroles, Flix, 9 de maig de 2013


Lliri d'espases, flor vista frontal, les Eroles, Flix, 9 de maig de 2013

Lliri d'espases, flor vista lateral, antera i estil, les Eroles, Flix, 9 de maig de 2013

Lliri d'espases, flor vista lateral, antera i estil, les Eroles, Flix,
14 de maig de 2013










dissabte, 27 d’abril de 2013

Traiguera

Aegilops geniculata Roth Bot. Abb. 45 (1787)

=Triticum vagans (Jordan & Fourr.) Greuter, Boissiera 13: 170 (1967) 
=Aegilops ovata auct., non L. (1753)



Traiguera en flor, vers la Planadame, Flix, 8 de maig de 2013

Planta herbàcia, pilosa; tiges de fins a 40 cm.



Plec d'herbari (FLS_10764), Flix vers la Palma d'Ebre, maig de 2011



Fulla de traiguera, vers la Planadame, Flix, 8 de maig de 2013

Fulles planes, de fins 10 x 0,5 mm, piloses, beines piloses o ciliades. Espiga de fins a 2,5 cm. Inflorescència en espiga ovada de fins a 4 cm (sense comptar-hi les arestes) amb 3 (4) espiguetes, totes fèrtils; escàbrida; espigueta superior una mica més petita, espigueta inferior amb glumes de 4 (5) arestes de fins a 30 mm, la superior amb 4-5 (6) arestes de fins a 40 mm. Lema de la flor inferior de 8-11 mm amb 3-4 arestes, de vegades reduïdes a dents de fins a 30 mm. Pàlea de fins a 11 mm amb marge ciliat i escabre. Floreix de final d’abril al juny. Fruit en cariòpside de fins a 7 x 3 mm. En fruit pel juny. 



Traiguera en flor, hàbitat, vers la Planadame, Flix, 8 de maig de 2013


Habita els herbeis terofítics i els bancals i llistonars poc calcigats (Taeniathero-Aegilopion). Molt comú i abundant a tota l'Alta ribera d'Ebre. Planta de distribució Mediterrània i Irano Turaniana.






divendres, 26 d’abril de 2013

Blat bord

Aegilops triuncialis L., Sp. Pl.: 1051 (1753); blat bord
=Triticum triunciale (L.) Raspail, Ann. Sci. Nat., ser. 1, 5: 435 (1825)



Blat bord en flor, Vingalis, Flix, 12 de maig de 2013

Planta herbàcia de la família de les gramínies, pilosa; tiges de fins a poc més de 30 cm, rarament pot superar 1 m.


Plec d'herbari (FLS_11153) de blat bord, Flix, juliol de 2011


Fulla de blat bord, Vingalis, Flix, 12 de maig de 2013

Fulles planes, de fins 10 x 0,3 mm, beines piloses.



Detall de blat bord en flor, Vingalis, Flix, 12 de maig de 2013

Espiga llarga i estreta, fins 6 x 0,7 cm (sense les arestes) amb 4-6 espiguetes; espiguetes amb 3 flors, la superior estèril; arestes de la flor apical de fins a 6 cm, més llargues que les de les glumes (10 x 3 mm aprox.) de les flors laterals; gluma de l’espigueta inferior, amb 2-3 arestes, rarament més, de 7-10 mm, la lemma de la flor apical (de fins a 10 mm aprox.) amb arestes curtes o dents; pàlea de la flor apical amb 1 aresta curta central i 2 laterals encara més curtes. Floreix del maig al juny. Fruit en cariòpside d’uns 9 x 2,5 mm, ovoide i allargada. Fructifica al juliol. 



Blat bord en flor, hàbitat, Vingalis, Flix, 12 de maig de 2013

Habita els erms secs de vora els camins i també bancals erms en indrets molt assolellats (Taeniathero-Aegilopion). Comú a les nostres contrades i de vegades abundant. És espècie de distribució Mediterrània i del SW d’Àsia.




dijous, 25 d’abril de 2013

Malví hirsut

Althaea hirsuta L., Sp. Pl.: 687 (1753)


Malví hirsut amb flor passada, Vingalis, 12 de maig de 2013

Planta anual prostrada de la família de les malvàcies. Tija hirsuta de fins a més de 50 cm, amb pèls simples i patents i altres de petits aplicats i de vegades estrellats.


Plec d'herbari  de Malví hirsut (FLS_00795), Flix, maig de 1985


Fulles de malví hirsut, Vingalis, 12 de maig de 2013

 Fulles de fins a 40 cm, les caulinars amb els lòbuls més profunds que les basals, piloses per ambdues cares i ciliades al marge amb estípules persistents de fins a 8 mm, linears.



Flor de malví hirsut, Vingalis, 12 de maig de 2013

Flor de malví hirsut, Vingalis, 12 de maig de 2013

Flors solitàries amb el típic aspecte de malva, peduncles més llargs que la fulla amb els dos tipus de pèls abans esmentats. Sèpals amb epicalze; epicalze format per 6-9 peces lanceolades soldades a la base; sèpals de fins a 15 mm lanceolades amb pèls de base gruixuda. Pètals de fins a 15 mm obovats, roseta o malva. Anteres grogues.




Detall de Plec d'herbari  de Malví hirsut (FLS_00795), Flix, maig de 1985
(Clic per engrandir)



Fruit de malví hirsut, Vingalis, 12 de maig de 2013

Fruit format per 6 o més mericarpis de fins a 18 x 2,5 mm, glabres, una mica quillat, marrons quan maduren. 



Hàbitat de malví hirsut, Vingalis, 12 de maig de 2013

Habita els bancals i els herbeis de plantes anuals, evita els indrets més àrids. És comú a tot el territori i molt localment pot ser abundant. És espècie de distribució mediterrània.





dimecres, 24 d’abril de 2013

Escurçonera de fulla crispada

Scorzonera hispanica L., Sp. Pl. 791 (1753)
subsp. crispatula (Boiss.) Nyman
=Scorzonera crispatula (Boiss.) Boiss.



Escurçonera de fulla crispada en flor, Vingalis, 12 de maig de 2013

Planta perenne herbàcia de la família de les compostes, poc pilosa, amb la rabassa gruixuda cilíndrica amb l’escorça marró clar o fosc. Les tiges són simples o molt poc ramificades, poc pilosa i la poca pilositat de la base és d’aspecte cotonós, pot arribar a superar –rarament- els 2 pams d’alçada.



Fulles en roseta d'escurçonera de fulla crispada en flor, Vingalis, 12 de maig de 2013

Les fulles estan agrupades a la base en forma de roseta basal, rarament algunes caulinars, tenen l’aspecte ondulat o fistonat, lanceolada des de 30(35) x 6 cm, atenuades a la base.



Capítol d'escurçonera de fulla crispada, Vingalis, 12 de maig de 2013

Les flors estan agrupades en capítol; el capítol està envoltat per l’involucre format per bràctees de fins a 30 x mm, són glauques i tenen el marge blanquinós; les bràctees estan agrupades en 4 fileres, les externes amb la base ampla i curtes i les internes són primes i més llargues. Flors totes ligulades de color groc que poden arribar als 5 cm que sobrepassen en més d’1 cm l’involucre, envoltades per bràctees més curtes que les flors. Fruits en aqueni que no arriben als 2 cm, els externs estriats, finalment de color marró fluix, tenen un papus de fins a 25 mm. Floreix a l’abril i al maig.




Capítol escapçat amb els aquenis immadurs d'escurçonera de fulla crispada,
 Vingalis, 12 de maig de 2013

Habitat erm  de l'escurçonera de fulla crispada, Vingalis, 12 de maig de 2013

Habita els herbeis secs i les brolles herboses, en sòls calcaris sovint margosos o una mica argilosos. És rara i escassa. La subespècie és ibèrica i occitana, l’espècie s’esten al nord de la Mediterrània.

S’anomena també salsifí negre, pel color del rizoma. És utilitzat a la cuina i en medicina popular. Es menja l’arrel prèviament cuita i es pot posar des d'amanides a guisats, alt contingut en vitamina E i B, s’ha de coure l'arrel, també s’utilitzen les altres parts de la planta, crida l’atenció la truita de flors de l’escurçonera. En medicina popular s’ha vingut utilitzant com a diürètica i antireumàtica.

El nom d’escurçonera prové de la creença que es un contraverí contra les mossegades dels escurçons. Avui en dia hi ha plantacions dedicades específicament a les espècies d’aquest gènere. Fotos del rizoma properament.






dimarts, 23 d’abril de 2013

Flor d'aranya

Nigella damascena L., Sp. Pl.: 534 (1753)


Plantes de flor d'aranya florides, los Ribers, Flix, 9 de maig de 2013

Plantes de flor d'aranya florides, los Ribers, Flix, 9 de maig de 2013

Herba glabra se la família de les ranunculàcies, rarament ramosa des de la base. Tija erecta que rarament passa poc del mig metre. 



Fulles de flor d'aranya, los Ribers, Flix, 9 de maig de 2013

Fulles dividides en lacínies molt estretes, bipinnatisectes, les inferiors amb pecíol llar i agrupades en roseta, normalment seques durant la floració. 



Plantes de flor d'aranya florides, los Ribers, Flix, 9 de maig de 2013


Flor de flor d'aranya florides, los Ribers, Flix, 9 de maig de 2013

Flors de fins a 3,5 cm de diàmetre envoltades de bràctees semblants a les fulles i més llargues que elles, involucrals divaricades i laciniades. Sèpals petaloides ovals o lanceolats, d’un blanc blavós. Estams amb anteres mútiques. 



Fruit de flor d'aranya, los Ribers, Flix, 9 de maig de 2013

Fruit en fol·licles concrescents que formen una càpsula globosa, llisa d’uns 2 x 2 cm. Granes negres, trigones, reticulades i rugoses. Estils persistents en el fruit. 



Hàbitat de la flor d'aranya, los Ribers, Flix, 9 de maig de 2013

Habita els llistonars i fenassars de la vora dels bancals i camps de conreu, també la trobem abundant als bancals abandonats i també més rara a la garriga. És comú i localment pot ser abundant. De distribució mediterrània.





Caps blancs

Lobularia maritima  ( L.) Dev. = Clypeola   maritima   L. = Alyssum   maritimum   (L.) Lam. Planta perenne (mata petita, camèfit...