Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2013

Frare blau

Imatge
Orobanche ramosa L., Sp. Pl.: 633 (1753)
subsp. mutelii (F.W. Schultz) Cout., Fl. Portugal: 566 (1913) 
=Phelypaea ramosa (L.) C.A. Mey., Verz. Pfl. Casp. Meer.: 104 (1831)



Planta anual de la família de les orobancàcies, l’hem vist als mateixos indrets varis anys i podria ser perenne; paràsita, pubescent, glandulosa, de color blau violaci, rarament supera els 30 cm, tija normalment ramificada densament o laxa. Fulles de menys de 8 x 4 mm. 









Inflorescència de fins a 20-25 cm, amb les flors violàcies de més d’1cm, bràctees de fins a 7-10 mm, 2 bractèoles molt estretes; calze de fins a 10-15 mm amb les dents acuminades normalment de la mida del tub; corol·la patent, de més de 15 mm, amb els lòbuls inferiors obtusos; filaments estaminals que surten sobre uns 5 mm de la base de la corol·la, glabres igual que les anteres; estigma de coloració diversa de blavenca a molt pàl·lida o blanquinosa. Floreix des de finals d’abril fins al juny.




La determinació és dubtosa donada la variabilitat morfològic…

Card beneit

Imatge
Cnicus benedictus L., Sp. Pl., 826 (1753)


Planta anual de la família de les compostes, acaule o amb la tija molt curta que no supera els 40 cm, pilosa o molt pilosa, flocosa, molt ramificada quan creix ufanosa, ajaguda formant una mena de mata baixa.



Lliri d'espases

Imatge
Gladiolus communis L., Sp. Pl.: 36 (1753)
=G. illyricus W.D.J. Koch, Syn. Fl. Germ. Helv.: 699 (1837)
=G. reuteri Boiss. in Boiss. & Reut., Pugill. Pl. Afr. Bor. Hispan.: 112 (1852)

=G. illyricus subsp. reuteri (Boiss.) K. Richt., Pl. Eur. 1: 260 (1890)

=G. palustris sensu Merino, Fl. Galicia 3: 142 (1909), non Gaudin, Fl. Helv. 1: 97 (1828)

=G. byzantinus auct., non Mill., Gard. Dict. ed. 8, n.o 3 (1768)

=G. communis subsp. byzantinus auct., non Douin in Bonnier, Fl. Ill. France 11: 6 (1931)





















Traiguera

Imatge
Aegilops geniculata Roth Bot. Abb. 45 (1787)
=Triticum vagans (Jordan & Fourr.) Greuter, Boissiera 13: 170 (1967)  =Aegilops ovata auct., non L. (1753)



Planta herbàcia, pilosa; tiges de fins a 40 cm.






Fulles planes, de fins 10 x 0,5 mm, piloses, beines piloses o ciliades. Espiga de fins a 2,5 cm. Inflorescència en espiga ovada de fins a 4 cm (sense comptar-hi les arestes) amb 3 (4) espiguetes, totes fèrtils; escàbrida; espigueta superior una mica més petita, espigueta inferior amb glumes de 4 (5) arestes de fins a 30 mm, la superior amb 4-5 (6) arestes de fins a 40 mm. Lema de la flor inferior de 8-11 mm amb 3-4 arestes, de vegades reduïdes a dents de fins a 30 mm. Pàlea de fins a 11 mm amb marge ciliat i escabre. Floreix de final d’abril al juny. Fruit en cariòpside de fins a 7 x 3 mm. En fruit pel juny. 




Habita els herbeis terofítics i els bancals i llistonars poc calcigats (Taeniathero-Aegilopion). Molt comú i abundant a tota l'Alta ribera d'Ebre. Planta de distribució Me…

Blat bord

Imatge
Aegilops triuncialis L., Sp. Pl.: 1051 (1753); blat bord
=Triticum triunciale (L.) Raspail, Ann. Sci. Nat., ser. 1, 5: 435 (1825)



Planta herbàcia de la família de les gramínies, pilosa; tiges de fins a poc més de 30 cm, rarament pot superar 1 m.





Fulles planes, de fins 10 x 0,3 mm, beines piloses.




Espiga llarga i estreta, fins 6 x 0,7 cm (sense les arestes) amb 4-6 espiguetes; espiguetes amb 3 flors, la superior estèril; arestes de la flor apical de fins a 6 cm, més llargues que les de les glumes (10 x 3 mm aprox.) de les flors laterals; gluma de l’espigueta inferior, amb 2-3 arestes, rarament més, de 7-10 mm, la lemma de la flor apical (de fins a 10 mm aprox.) amb arestes curtes o dents; pàlea de la flor apical amb 1 aresta curta central i 2 laterals encara més curtes. Floreix del maig al juny. Fruit en cariòpside d’uns 9 x 2,5 mm, ovoide i allargada. Fructifica al juliol. 



Habita els erms secs de vora els camins i també bancals erms en indrets molt assolellats (Taeniathero-Aegilopion)…

Malví hirsut

Imatge
Althaea hirsuta L., Sp. Pl.: 687 (1753)


Planta anual prostrada de la família de les malvàcies. Tija hirsuta de fins a més de 50 cm, amb pèls simples i patents i altres de petits aplicats i de vegades estrellats.




 Fulles de fins a 40 cm, les caulinars amb els lòbuls més profunds que les basals, piloses per ambdues cares i ciliades al marge amb estípules persistents de fins a 8 mm, linears.




Flors solitàries amb el típic aspecte de malva, peduncles més llargs que la fulla amb els dos tipus de pèls abans esmentats. Sèpals amb epicalze; epicalze format per 6-9 peces lanceolades soldades a la base; sèpals de fins a 15 mm lanceolades amb pèls de base gruixuda. Pètals de fins a 15 mm obovats, roseta o malva. Anteres grogues.







Fruit format per 6 o més mericarpis de fins a 18 x 2,5 mm, glabres, una mica quillat, marrons quan maduren. 



Habita els bancals i els herbeis de plantes anuals, evita els indrets més àrids. És comú a tot el territori i molt localment pot ser abundant. És espècie de distribuci…

Escurçonera de fulla crispada

Imatge
Scorzonera hispanica L., Sp. Pl. 791 (1753)
subsp. crispatula (Boiss.) Nyman
=Scorzonera crispatula (Boiss.) Boiss.



Planta perenne herbàcia de la família de les compostes, poc pilosa, amb la rabassa gruixuda cilíndrica amb l’escorça marró clar o fosc. Les tiges són simples o molt poc ramificades, poc pilosa i la poca pilositat de la base és d’aspecte cotonós, pot arribar a superar –rarament- els 2 pams d’alçada.




Les fulles estan agrupades a la base en forma de roseta basal, rarament algunes caulinars, tenen l’aspecte ondulat o fistonat, lanceolada des de 30(35) x 6 cm, atenuades a la base.



Les flors estan agrupades en capítol; el capítol està envoltat per l’involucre format per bràctees de fins a 30 x mm, són glauques i tenen el marge blanquinós; les bràctees estan agrupades en 4 fileres, les externes amb la base ampla i curtes i les internes són primes i més llargues. Flors totes ligulades de color groc que poden arribar als 5 cm que sobrepassen en més d’1 cm l’involucre, envoltades…

Flor d'aranya

Imatge
Nigella damascena L., Sp. Pl.: 534 (1753)



Herba glabra se la família de les ranunculàcies, rarament ramosa des de la base. Tija erecta que rarament passa poc del mig metre. 



Fulles dividides en lacínies molt estretes, bipinnatisectes, les inferiors amb pecíol llar i agrupades en roseta, normalment seques durant la floració. 





Flors de fins a 3,5 cm de diàmetre envoltades de bràctees semblants a les fulles i més llargues que elles, involucrals divaricades i laciniades. Sèpals petaloides ovals o lanceolats, d’un blanc blavós. Estams amb anteres mútiques. 



Fruit en fol·licles concrescents que formen una càpsula globosa, llisa d’uns 2 x 2 cm. Granes negres, trigones, reticulades i rugoses. Estils persistents en el fruit. 



Habita els llistonars i fenassars de la vora dels bancals i camps de conreu, també la trobem abundant als bancals abandonats i també més rara a la garriga. És comú i localment pot ser abundant. De distribució mediterrània.