dimecres, 31 d’octubre de 2012

Maçanera borda

Malus sylvestris (L.) Mill.


Rames de maçanera borda, vallada humida, La Palma d'Ebre, octubre de 2012

Maçana borda, vallada humida, La Palma d'Ebre, octubre de 2012

Maçana borda, vallada humida, La Palma d'Ebre, octubre de 2012

Maçanera borda, raconada humida, Vinebre, octubre de 2012

Maçanera borda, raconada humida, Vinebre, octubre de 2012

Maçanera borda, raconada humida, Vinebre, octubre de 2012

Rames de maçanera borda, vallada humida, La Palma d'Ebre, octubre de 2012

Rames de maçanera borda, vallada humida, La Palma d'Ebre, octubre de 2012

Maçanera borda, raconada humida, Vinebre, octubre de 2012

dimarts, 30 d’octubre de 2012

Lligabosc

Lonicera implexa Aiton



Mata de lligabosc vora una brolla aclarida, la Palma d'Ebre, octubre de 2012

Tija de lligabosc amb l'anvers de les fulles oposades,  la Palma d'Ebre,
octubre de 2012

Inflorescència de lligabosc amb una flor oberta, la Fatarella,
octubre de 2012


Inflorescència de lligabosc, la Fatarella, octubre de 2012

Infructescència de lligabosc amb els fruits madurs, la Fatarella, octubre de 2012


Infructescència de lligabosc amb els fruits madurs, la Fatarella,
octubre de 2012



dilluns, 29 d’octubre de 2012

Garrofer



Ceratonia siliqua L.


Rama de garrofer en flor, prop del pas de l'Ase, Garcia, setembre de 2012

El garrofer és un arbre de la família de les lleguminoses, de capçada ampla; el tronc és gruixut i grisenc, sovint tortuós. No sol superar els 5-6 m.



Rama de garrofer en flor, prop del pas de l'Ase, Garcia, setembre de 2012

Les fulles són perennes i compostes per un nombre parell (3-6) de folíols gruixuts, obtusos i amb l'àpex emarginat, verd fosc i lluent a l'anvers i més pàl·lid al revers de fins a 6 x 4 cm; té estípules petites i caduques.




Inflorescència masculina de garrofer, prop del pas de l'Ase, Garcia, setembre de 2012


Detall d'inflorescència masculina de garrofer, prop del pas de l'Ase, Garcia, setembre de 2012

Les flors estan agrupades en inflorescències en forma de raïm axil·lars allargades; no tenen corol·la i el calze és caduc; tenen 5 estams lliures al voltant del disc que porta el gineceu i que es transformarà en la garrofa. Floreix de l'agost fins a l'octubre.




Inflorescència masculina de garrofer, prop del pas de l'Ase, Garcia,
 setembre de 2012


El fruit, la garrofa, és un llegum de fins a un pam per uns 2 cm d'ample, de colors marró negrós i lluent. La polpa és una mica dolça i les llavors queden a l'interior ja que és indehiscent; té fins a poc més de 15 llavors que recorden les faves i que tenen un pes més o menys constant per la qual cosa es feien servir per pesar les joies (quirats). Cap a l'octubre es va desenvolupant la garrofa.





Rames de garrofer en fruit, garrofes, Garcia, abril de 2011


N'hem trobat algun exemplar, suposadament subespontani, a la part sud del Pas de l'Ase, ja en terme de Garcia, a la part més termòfila de la zona estudiada. No penetra més a l'interior cap a la part més continental.

És de distribució mediterrània del sud.

La garrofa i el fullam és menjada pel bestiar i la seva farina s'ha utilitzat cap al Baix Ebre i Montsià en temps de penúria per al consum humà, encara avui es menja en alguns països d'orient mitjà i s'esta recuperant per fer pastissos.

La seva polpa és astringent i antidiarreica i el fruit verd s'ha utilitzat com antifúngic. La goma de què està formada la polpa dóna una sensació de sacietat i el mucílag que conté li dóna un efecte laxant emol·lient; s'ha utilitzat per regular la diabetis i la prevenció de l'arteriosclerosi.




diumenge, 28 d’octubre de 2012

Tornassol


Chrozophora tinctoria (L.) A. Juss.


Mata de tornassol en fruit, herbassar vora l'Ebre, Mora la Nova, octubre de 2012

Rama de tornassol en fruit, herbassar vora l'Ebre, Mora la Nova, octubre de 2012

Rama de tornassol en fruit, herbassar vora l'Ebre, Mora la Nova, octubre de 2012

Fruit de tornassol en fruit, herbassar vora l'Ebre, Mora la Nova, octubre de 2012







dissabte, 27 d’octubre de 2012

Matapoll

Daphne gnidium L.




Rama de matapoll, Vall de Sant Francesc, la Fatarella, octubre de 2012

Fulles de matapoll, Vall de Sant Francesc, la Fatarella, octubre de 2012


Rama de matapoll amb flors i fruits, Vall de Sant Francesc, la Fatarella, octubre de 2012

Flors de matapoll, Vall de Sant Francesc, la Fatarella, octubre de 2012

Fruits de matapoll, Vall de Sant Francesc, la Fatarella, octubre de 2012


Detall dels fruits de matapoll, Vall de Sant Francesc, la Fatarella,
octubre de 2012





divendres, 26 d’octubre de 2012

Avellaner

Corylus avellana L.



Avellaners d'un antic conreu, La palma d'Ebre, setembre de 2012

Fulles d'avellaner, La palma d'Ebre, setembre de 2012



Inflorescència masculina de l'avellaner, ament, La palma d'Ebre, setembre de 2012

Detall d'inflorescència masculina, ament, La palma d'Ebre, setembre de 2012

Fulles i aments d'avellaner, La palma d'Ebre, setembre de 2012


Fruits madurs, avellanes, La palma d'Ebre, setembre de 2012


Detall de fruits madurs, avellana, La palma d'Ebre, setembre de 2012



dijous, 25 d’octubre de 2012

Xipell, bruc d'hivern

Erica multiflora L.


Matoll de xipell entre les restes del tronc d'un pi blanc i mates de
Bupleurum fruticescens o fenoll de llop, La Palma d'Ebre, octubre de 2012


Rama de xipell florida on s'evidencia la forma i disposició de les fulles,
 s'observen les anteres de color púrpura fosc que sobresurten de la corol·la,
 La Palma d'Ebre, octubre de 2012




Inflorescència "multiflora" de xipell a la sortida del Sol després d'una nit ben plujosa,  La Palma d'Ebre,
octubre de 2012



Rama florida de xipell, La Palma d'Ebre, octubre de 2012





dimecres, 24 d’octubre de 2012

Ravenissa comuna

Diplotaxis erucoides (L.) DC., Syst. Nat. 2: 631 (1821)
subsp. erucoides
=Sinapis erucoides L., Cent. Pl. II: 24 (1756) [basiònim]
=D. valentina Pau, Not. Bot. Fl. Españ. 1: 9 (1887)


Ravenissa comuna enflor, Garcia (T), Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012

Fulles de ravenissa comuna, Garcia (T), Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012

Flors de ravenissa comuna, Garcia (T), Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012

Fruit de ravenissa comuna, Garcia (T), Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012


Actualitzat a data: 24/X/2012 15:24 h.

dimarts, 23 d’octubre de 2012

Jusquiam blanc

Hyoscyamus albus L.


Planta de jusquiam a les runes d'un solar a Riba-roja d'Ebre, octubre de 2012

Herba anual, biennal o que pot viure més de 2 anys, erecta i ramificada, molt pilosa o vellutada i viscosa, una mica fètida; té la rel gruixuda sovint napiforme quan té sòl.




Fulles peciolades de jusquiam a les runes d'un solar a Riba-roja d'Ebre, octubre de 2012

Les fulles són peciolades amb el limbe amplament ovat i lobat, de 6-9 x 3-8 cm; té els lòbuls amples i sovint obtusos.



Flor de jusquiam a les runes d'un solar a Riba-roja d'Ebre, octubre de 2012

Les flors formen raïms; les flors surten a l'aixella de les fulles que es fan més petites cap a l'àpex i es tornen en bràctees; les inferiors són pedicel·lades però les mitjanes i les superiors són subsèsils (veure foto següent); el calze és allargat i campanulat d'uns 1,5 cm com a molt; la corol·la és més grossa d'un costat, groga i amb poques nervacions sense aspecte massa reticulat; la gorja pot ser verdosa o una mica violàcia, la resta és d'un groc clar. Floreix a partir del març i s'allarga fins al setembre.

El fruit té forma de càpsula que queda amagada dins el calze i s'obre per una mena de "tapa" quan madura, les llavors són diminutes i molt abundants.



Inflorescència fructificada de jusquiam a les runes d'un solar a Riba-roja d'Ebre, octubre de 2012

Habita els indrets amb poc sòl, sec i assoleiat, sovint en rocams o murs d'antics edificis.

És planta de distribució mediterrània i no sol assolir altituds superiors als 800 m.

Té una composició química semblant a la belladona i, per tant, té alcaloides que la fan molt tòxica si se'n desconeix el seu ús i se n'abusa. L'ús ha de quedar restringit al seguiment del facultatiu; a petites dosis augmenta la pressió arterial i dilata les pupil·les i a dosis grans l'efecte és el contrari. Per la seva composició en escopolamina i hiosciamina s'ha utilitzat en el mal de Parkison. El fum de les llavors cremades s'ha fet servir per calmar el mal de queixal; la menja de diferents parts produeix somnolència; s'ha utilitzat barrejada amb d'altres plantes com ara la belladona i l'estramoni per determinats rituals. És desaconsellable el seu ús.






Silene vulgaris, Colitx, Collejas, coniell, Silene vulgaris

Silene vulgaris  (Moench) Garcke, Fl. N. Mitt.-Deutschland ed. 9: 64 1869. Nom vul.: Colitx, colis, etc.; Collejas; Silène enflé; Bladder...