Translate

dilluns, 29 d’octubre de 2012

Garrofer



Ceratonia siliqua L.


Rama de garrofer en flor, prop del pas de l'Ase, Garcia, setembre de 2012

El garrofer és un arbre de la família de les lleguminoses, de capçada ampla; el tronc és gruixut i grisenc, sovint tortuós. No sol superar els 5-6 m.



Rama de garrofer en flor, prop del pas de l'Ase, Garcia, setembre de 2012

Les fulles són perennes i compostes per un nombre parell (3-6) de folíols gruixuts, obtusos i amb l'àpex emarginat, verd fosc i lluent a l'anvers i més pàl·lid al revers de fins a 6 x 4 cm; té estípules petites i caduques.




Inflorescència masculina de garrofer, prop del pas de l'Ase, Garcia, setembre de 2012


Detall d'inflorescència masculina de garrofer, prop del pas de l'Ase, Garcia, setembre de 2012

Les flors estan agrupades en inflorescències en forma de raïm axil·lars allargades; no tenen corol·la i el calze és caduc; tenen 5 estams lliures al voltant del disc que porta el gineceu i que es transformarà en la garrofa. Floreix de l'agost fins a l'octubre.




Inflorescència masculina de garrofer, prop del pas de l'Ase, Garcia,
 setembre de 2012


El fruit, la garrofa, és un llegum de fins a un pam per uns 2 cm d'ample, de colors marró negrós i lluent. La polpa és una mica dolça i les llavors queden a l'interior ja que és indehiscent; té fins a poc més de 15 llavors que recorden les faves i que tenen un pes més o menys constant per la qual cosa es feien servir per pesar les joies (quirats). Cap a l'octubre es va desenvolupant la garrofa.





Rames de garrofer en fruit, garrofes, Garcia, abril de 2011


N'hem trobat algun exemplar, suposadament subespontani, a la part sud del Pas de l'Ase, ja en terme de Garcia, a la part més termòfila de la zona estudiada. No penetra més a l'interior cap a la part més continental.

És de distribució mediterrània del sud.

La garrofa i el fullam és menjada pel bestiar i la seva farina s'ha utilitzat cap al Baix Ebre i Montsià en temps de penúria per al consum humà, encara avui es menja en alguns països d'orient mitjà i s'esta recuperant per fer pastissos.

La seva polpa és astringent i antidiarreica i el fruit verd s'ha utilitzat com antifúngic. La goma de què està formada la polpa dóna una sensació de sacietat i el mucílag que conté li dóna un efecte laxant emol·lient; s'ha utilitzat per regular la diabetis i la prevenció de l'arteriosclerosi.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada