Fumana ericoides (Cav.) Gand. in Magnier, Fl. Select. Exsicc., n.o 201 (1883), in sched.
≡Cistus ericoides Cav., Icon. 2: 56, tab. 172 (1793)
=F. spachii auct.
Petita mata ascendent de la família de les cistàcies, ramificada des de la base més o menys llenyosa, laxa, amb les tiges folioses fins a l'àpex; normalment no supera els 30-40 cm.
Peduncle floral recurvat, poc pilós o glandulífer, sovint tan llarg com els sèpals, vermell i brillant.
Flors pentàmeres terminals; calze vermell i brillant com el peduncle, sèpals interns (3) més grans, de fins a 10 mm, amb les costelles molt prominents; pètals grocs, de fins a 12-14 mm; estams nombrosos, els externs estèrils; ovari tricarpelar, estil llarg i geniculat. Floreix a partir del febrer i fins entrat el maig, rarament alguns exemplars floreixen a la tardor.
Fruit en càpsula ovoide, de fins a 8 mm, oberta en 3 valves a la maduresa, fins a 12 granes més o menys
trígones d'uns 2 mm per càpsula.
Les fumanes en general s'han vingut usant en medicina popular com a hipotensores, hemostàtiques, antisèptiques, expectorants i antiinflamatòries.
≡Cistus ericoides Cav., Icon. 2: 56, tab. 172 (1793)
=F. spachii auct.
Fumana ericoides en flor, Garcia, brolla clara, 23 de febrer de 2013 |
Rames i fullam de fumana ericoides, Garcia, brolla clara, 23 de febrer de 2013 |
Fulles alternes, linears, rígides, subcilíndriques, obtuses, d'uns 5-12 x 1 mm, les de les tiges estèrils una mica més curtes.
Detall de la flor de fumana ericoides, Garcia, brolla clara, 23 de febrer de 2013 |
Peduncle floral recurvat, poc pilós o glandulífer, sovint tan llarg com els sèpals, vermell i brillant.
Flors pentàmeres terminals; calze vermell i brillant com el peduncle, sèpals interns (3) més grans, de fins a 10 mm, amb les costelles molt prominents; pètals grocs, de fins a 12-14 mm; estams nombrosos, els externs estèrils; ovari tricarpelar, estil llarg i geniculat. Floreix a partir del febrer i fins entrat el maig, rarament alguns exemplars floreixen a la tardor.
Fruit en càpsula ovoide, de fins a 8 mm, oberta en 3 valves a la maduresa, fins a 12 granes més o menys
trígones d'uns 2 mm per càpsula.
Mata de fumana ericoides en flor, Garcia, brolla clara, 23 de febrer de 2013 |
Habita els clars de les brolles i les garrigues sovint en sòls calcaris, les timonedes, de vegades en sòls guixencs (Rosmarinetalia, etc.).
És planta comú a la nostra comarca, no massa abundant,
De distribució mediterrània.
És planta de morfologia variable, alguns autors han diferenciat, varietats, subespècies o fins hi tot espècies diferents. La que estudiem aquí seria la varietat típica, molt foliosa fins a la inflorescència i amb flors solitàries, amb les fulles i peduncles florals molt poc pilosos, de vegades una mica glandulosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada