Atractylis humilis L., Sp. Pl.: 829. 1753
=A. tutinii Franco in Bot. J. Linn. Soc. 71: 47 (1975)
Planta biennal o perenne de la família de les compostes (Asteraceae), herbàcia, erecta, poc ramificada poc o molt pilosa, amb pèls unicel·lulars simples araneosos o flocosos; sovint multiacaule amb tiges de secció circular i amb solcs longitudinals molt pocs evidents, folioses en tota la seva longitut.
Floreix del juliol a finals de setembre o començament d'octubre, amb el punt àlgid de floració sovint per Sant Miquel.
Fruits en aqueni de fins a 4 x 3 mm a les flors ligulades i poc més grans a les tubuloses, villosos blanquinosos, amb la pilositat que sobrepassa la minúscula placa apical i l'encara més minúscul nectari; papus blanquinós un poc més brut cap a la base, amb 1 filera de fins a 20 pèls plumosos gruixuts.
Habita els erms i llistonars, clapers de garrigues, etc. (Rosmarinetalia).
És comú i abundant a tot el territori.
Distribució mediterrània de l'oest.
Creat a data: 06/XI/2013, 20:30 h.
Actualitzat a data: 06/XI/2013, 21:30 h.
=A. tutinii Franco in Bot. J. Linn. Soc. 71: 47 (1975)
 |
| Card de Sant Miquel florit, Ascó, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2013 |
Planta biennal o perenne de la família de les compostes (Asteraceae), herbàcia, erecta, poc ramificada poc o molt pilosa, amb pèls unicel·lulars simples araneosos o flocosos; sovint multiacaule amb tiges de secció circular i amb solcs longitudinals molt pocs evidents, folioses en tota la seva longitut.
 |
| Card de Sant Miquel florit, Ascó, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2013 |
Fulles espinoses, sèssils, endurides, linears o laneolades, les basals poc més grans que la resta, les superiors erectes i una mica recorbades, pinnatipartides amb fins a 10 parells de lòbuls aguts i amb espínules terminals, nervadura pinnada ben visible i sovint araneosa, les fulles basals en roseta abans del creixement de les tiges, seques al moment de la floració.
 |
| Card de Sant Miquel florit, Riba-roja d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2010 |
Inflorescència en cimes laxes sovint amb capítols terminals solitaris; fulles superiors que envolten l'involucre i que no solen superar els 50 mm, arquejades cap al centre de l'àpex; capítols sèssils amb flors hermafrodites, tubuloses les centrals i ligulades a la perifèria; involucre de 25 x 35 mm, ovoide, amb les flors de la perifèria més llargues que les bràctees; bràctees disposades en diversos nivells (de vegades més de 10), les externes més grosses i llargues, obtuses, truncades o de vegades una mica emarginades i acabades en una espina apical de fins a 7 mm; corol·la de les flors ligulades de 18 a 28 mm, glabra, amb tub de 8-12 mm, amb la lígula de fins a 15 mm, violàcia i amb 5 lòbuls de 8 mm, triangulars, corol·la de les flors tubuloses de fins a 13-20 mm, blanquinosa, amb el tub de fins a 7 mm i el limbe molt evident de fins a 14-15 mm; estams amb els filaments de fins a 6 mm a les flors ligulades i de fins a 8 mm a les tubuloses; estil de fins a 24 mm amb branques de fins a 1 mm, violàcies.
 |
| Card de Sant Miquel florit, Riba-roja d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2010 |
Floreix del juliol a finals de setembre o començament d'octubre, amb el punt àlgid de floració sovint per Sant Miquel.
Fruits en aqueni de fins a 4 x 3 mm a les flors ligulades i poc més grans a les tubuloses, villosos blanquinosos, amb la pilositat que sobrepassa la minúscula placa apical i l'encara més minúscul nectari; papus blanquinós un poc més brut cap a la base, amb 1 filera de fins a 20 pèls plumosos gruixuts.
 |
| Card de Sant Miquel, hàbitat, Ascó, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2011 |
 |
| Card de Sant Miquel, hàbitat, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2010 |
Habita els erms i llistonars, clapers de garrigues, etc. (Rosmarinetalia).
És comú i abundant a tot el territori.
Distribució mediterrània de l'oest.
Creat a data: 06/XI/2013, 20:30 h.
Actualitzat a data: 06/XI/2013, 21:30 h.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada