Scirpus holoschoenus L., Sp. Pl.: 49 (1753)
≡Scirpoides holoschoenus (L.) Soják in Čas. Nár. Mus., Odd. Přír. 140: 127 (1972)
=Holoschoenus romanus (L.) Fritsch
El jonc boval és una planta herbàcia, perenne, amb rizomes, que forma mates denses ben arrelades; supera en general el metre d'alçada, encara que poden fer mates de mida inferior.
Les fulles estan reduïdes a beines i són imperceptibles a la pràctica. La tija és l'encarregada de fer la funció clorofílica.
La inflorescència està formada per glomèruls de 5-10 mm de diàmetre disposats al capdamunt de curts peduncles que sovint no superen els pocs centímetres; té una bràctea erecta de fins a uns 30 cm que té l'aspecte de la continuació de la tija i molt punxenca. Els glomèruls agrupen espiguetes d'uns 5x4 mm aproximadament.
Les espiguetes tenen unes glumes que protegeixen les flors que tenen 3 estams de fins a 8 mm i estils de poc més de 2 mm. Els fruits són aquenis esferoïdals subtrigons diminuts de poc més d'1x0,8 mm, foscos i brillants. Floreix del març al novembre.
Habita els herbassars, prats i altres terrens humits, de vegades anegats o inundats i, en determinats períodes, amb una certa sequera al sòl preferentment una mica arenós. És planta comú a tota la comarca.
Existeix una ampla variabilitat en aquesta espècie però nosaltres hem observat una certa homogeneïtat en les poblacions observades.
≡Scirpoides holoschoenus (L.) Soják in Čas. Nár. Mus., Odd. Přír. 140: 127 (1972)
=Holoschoenus romanus (L.) Fritsch
 |
| Inflorescència de jonc boval, marge esquerre de l'Ebre a la Boca Bovera, Flix, setembre de 2012 |
El jonc boval és una planta herbàcia, perenne, amb rizomes, que forma mates denses ben arrelades; supera en general el metre d'alçada, encara que poden fer mates de mida inferior.
Les fulles estan reduïdes a beines i són imperceptibles a la pràctica. La tija és l'encarregada de fer la funció clorofílica.
La inflorescència està formada per glomèruls de 5-10 mm de diàmetre disposats al capdamunt de curts peduncles que sovint no superen els pocs centímetres; té una bràctea erecta de fins a uns 30 cm que té l'aspecte de la continuació de la tija i molt punxenca. Els glomèruls agrupen espiguetes d'uns 5x4 mm aproximadament.
 |
| Jonc boval en flor, la Fatarella, Vall de Sant Francesc, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 23 de juny de 3013 |
 |
| Inflorescència de jonc boval, marge esquerre de l'Ebre a Riba-roja, setembre de 2012 |
Les espiguetes tenen unes glumes que protegeixen les flors que tenen 3 estams de fins a 8 mm i estils de poc més de 2 mm. Els fruits són aquenis esferoïdals subtrigons diminuts de poc més d'1x0,8 mm, foscos i brillants. Floreix del març al novembre.
Habita els herbassars, prats i altres terrens humits, de vegades anegats o inundats i, en determinats períodes, amb una certa sequera al sòl preferentment una mica arenós. És planta comú a tota la comarca.
Existeix una ampla variabilitat en aquesta espècie però nosaltres hem observat una certa homogeneïtat en les poblacions observades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada