Scirpus maritimus L. subsp. maritimus
=Bolboschoenus maritimus (L.) Palla
Planta herbàcia perenne, amb rizoma ben desenvolupat de mig cm de diàmetre que sovint està per sota del nivell freàtic; té la tija trígona i erecta al capdamunt de la qual té una inflorescència en forma de panícula fasciculada compacta i amb bràctees semblants a les fulles i patents de fins a 30 cm; de vegades supera el metre.
Té les fulles planes de fins a 10 mm d'amplada, de llargada variable però normalment no superen la llargada de la planta.
Les espiguetes tenen els peduncles molt curts o inexistents i es troben agrupades en nombre de 4-5 per cada glomèrul o grup al capdamunt de cada branca de la inflorescència; les espiguetes poden superar els 20 mm de llarg, són groguenques i es tornen marronoses al madurar.
Viu a les jonqueres helofítiques, a les vores d'aigua una mica salinitzada i als canyissars; té el seu òptim a la comunitat que hi dóna nom, l'Scirpetum maritimi-littoralis. Fora de la part més continental sols la trobem a la vora dels cursos d'aigua, principalment a l'Ebre.
És una planta amplament distribuïda a tota la mediterrània i a gran part d'Europa, s'estén més enllà de l'Índia.
Sembla ser que la raça que predomina és la var. compactus (Hoffm.) Meyer, de peduncles molt curts i inflorescència compacta.
=Bolboschoenus maritimus (L.) Palla
 |
| Inflorescència de la Jonca marítima, espiguetes i bràctees divergents, Illa dels Xops al Riu de Baix, Flix, setembre de 2012 |
Planta herbàcia perenne, amb rizoma ben desenvolupat de mig cm de diàmetre que sovint està per sota del nivell freàtic; té la tija trígona i erecta al capdamunt de la qual té una inflorescència en forma de panícula fasciculada compacta i amb bràctees semblants a les fulles i patents de fins a 30 cm; de vegades supera el metre.
 |
| Inflorescència de la Jonca marítima, Illa dels Xops al Riu de Baix, Flix, setembre de 2012 |
Té les fulles planes de fins a 10 mm d'amplada, de llargada variable però normalment no superen la llargada de la planta.
 |
| Grup d'espiguetes de la Jonca marítima, Illa dels xops al Riu de Baix, Flix, setembre de 2012 |
Les espiguetes tenen els peduncles molt curts o inexistents i es troben agrupades en nombre de 4-5 per cada glomèrul o grup al capdamunt de cada branca de la inflorescència; les espiguetes poden superar els 20 mm de llarg, són groguenques i es tornen marronoses al madurar.
 |
| Detalls d'espiguetes de la Jonca marítima, Illa dels xops al Riu de Baix, Flix, setembre de 2012 |
Les flors estan protegides per les glumes que no solen tenir més de 7 mm de llarg, tenen una aresta a la punta i vàries dents als costats de l'aresta; té 3 estams amb les anteres groguenques i els fruits són núcules d'uns 3 mm.
 |
| Hàbitat de la jonca marítima amb salicària florida al centre, Illa dels xops al Riu de Baix, Flix, setembre de 2012 |
Viu a les jonqueres helofítiques, a les vores d'aigua una mica salinitzada i als canyissars; té el seu òptim a la comunitat que hi dóna nom, l'Scirpetum maritimi-littoralis. Fora de la part més continental sols la trobem a la vora dels cursos d'aigua, principalment a l'Ebre.
És una planta amplament distribuïda a tota la mediterrània i a gran part d'Europa, s'estén més enllà de l'Índia.
Sembla ser que la raça que predomina és la var. compactus (Hoffm.) Meyer, de peduncles molt curts i inflorescència compacta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada