Translate

dijous, 27 de setembre de 2012

Aloc

Vitex agnus-castus L.


Inflorescència d'aloc, vores de l'Ebre, Flix, setembre de 2012


L'aloc és un arbust rarament en forma de petit arbre que pertany a la família de les verbenàcies. Les tiges joves són piloses de color grisenc, fa uns 3-4 m però pot arribar a superar els 5 m. Font i Quer (1980) esmenta un exemplar plantat al parc de la Ciutadella (Bracelona) provinent del riu Besòs, que tenia una alçada de 10 m, desconeixem si viu encara a l'actualitat.




Detall de la inflorescència d'aloc, vores de l'Ebre, Flix, setembre de 2012


Les fulles són oposades i palmaticompostes amb pecíol de fins a poc més de 5 cm i de 5 o 7 folíols enters i aguts  de fins a 12(13) x 2(2,5) cm; són verds a l'anvers i grisencs al revers. L'aspecte recorda les fulles del cànem però amb els folíols enters.




Detall de la inflorescència d'aloc, vores de l'Ebre, Flix, agost de 2012



Les flors estan agrupades en verticil·lastres en forma de cimes paniculoides terminals a les branques que surten de les aixelles de les fulles; el calze té (2)5 dents de poc més de 3 mm, la corol·la és blava -existeixen alguns exemplars albins- i amb 5 pètals de fins a 10 mm de longitud, té 4 estams més llargs que la corol·la. Floreix del juny al setembre.





Inflorescència fructificada d'aloc, vores de l'Ebre, Flix, setembre de 2012

Detall de la inflorescència fructificada d'aloc, vores de l'Ebre,
Flix, setembre de 2012


El fruit és una drupa esfèrica, verda que esdevé negrosa quan madura; sobresurt del calze que queda al fruit.




Vegetació de ribera, a la freta alocs florits, vores de l'Ebre, Flix, setembre de 2012


Viu a la riba de l'Ebre, rarament hi ha poblacions als bosquetons de ribera. A la nostra comarca hi ha un trànsit entre els alocars (Vincetum agni-casti) verdaders dels rius del nord de Barcelona i les comunitats de baladres de les rambles del sud de l'Ebre. Alguns exemplars es desenvolupen bé en altres corrents d'aigua a la comarca però són més rars. No penetra gaire cap a la part més continental, s'enrareix cap a Mequinensa.




Vegetació de ribera, a la dreta alocs florits, vores de l'Ebre, Flix, setembre de 2012


Com a ús medicinal els fruits es prenen en infusió i se li han donat propietats de tònic-aperitiu, diürètics, carminatiu i estimulants. Laguna, Dioscòrides i altres autors antics expliquen moltes històries i llegendes.

És planta molt olorosa i amb diferents olors a les fulles, a les flors i als fruits, és un fenomen força interessant.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada