Translate

dimarts, 25 de juny de 2013

Oriola

Centaurea melitensis L., Sp. Pl. 917 (1753)

Oriola en florida, Flix, 10 de maig de 2013

Planta anual o bianual de la família de les compostes (Asteraceae), més o menys ramificada, pilosa o escabrida que li dóna aspecte blanquinós, pot superar els 50 cm i és habitual trobar exemplars més grans; tija alada donat que les fulles són decurrents.


Tija amb les fulles decurrents d'oriola, Flix, 10 de maig de 2013

Fulles de la base peciolades i molt dividides, les caulinars, sèssils, decurrents i més o menys enteres.


Capítols florits d'oriola, Flix, 10 de maig de 2013

Inflorescència en capítols solitaris o en grups de fins a 3, ovoides; de vegades alguns capítols inferiors amb les flors cleistògames; capítols de fins a 12 mm de llargada i l'involucre de fins a 12 mm de diàmetre sense comptar les espines; les espínules laterals de l'involucre poden arribar als 5 mm; bràctees de l'involucre lanceolades amb un apèndix punxenc terminal; flors ordinàries grogues amb un tub de 5 mm i el limbe de fins a 6 m, les cleistògames no sobresurten de les bràctees del capítol. Floreix de l'abril fins a ben entrat l'estiu.

Fruit en aqueni de fins a 3 mm, amb una dotzena de costelles longitudinals, pilós; papus de fins a 3 mm amb els pèls curtament plumulosos.


Detall d'un capítol florit d'oriola, Flix, 10 de maig de 2013

Habita els herbassars de les vores dels camps i de les xarxes viàries, també els erms terofítics no molt àrids i una mica nitrificats. (Thero-Brachypodietalia).

És comú però no gaire abundant a la nostra comarca.

Distribució mediterrània.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada