Visc

Viscum album L., Sp. Pl.: 1023 (1753)

subsp. austriacum (Wiesb.) Vollm., Fl. Bayern: 212 (1914)

Vesc parasitant un pi blanc, Riba-roja d'Ebre vers Almatret, barranc de les Deveses, 26 de gener de 2012

El vesc és una planta de la família de les lorantàcies, dioica, paràsita, que viu sobre arbres i arbusts; en el nostre cas (subsp. austriacum) sobre pi blanc. Les tiges i les rames estan formades per segments de fins a 100 x 10 mm. La planta fa petites mates de fins a 0,5 m sobre les rames dels pins, és d'un verd pàl·lid o groguenc, amb poca dependència de la clorofil·la.

Font original: Prof. Dr. Otto Wilhelm Thomé Flora von Deutschland,
 Österreich und der Schweiz (1885)

Les fulles són oposades, lanceolades o el·líptiques, obtuses, de poc més de 4 x 1 cm, amb nervis paral·lels poc marcats; pecíol quasi inexistent.

Vesc en flor parasitant un pi blanc, la Palma d'Ebre vers els Vingalis,
25 de gener de 2012

Té les flors masculines i femenines separades; les masculines normalment amb 4 tèpals de fins a 5 x 3 mm soldats a la base, les anteres de fins a 3 x 1,4 mm; les flors femenines també tenen 4 tèpals de fins a 1,5 x 1,4 mm. Floreix del febrer al març.

Vesc en fruit parasitant un pi blanc, Riba-roja d'Ebre vers Almatret, barranc de les Deveses, 26 de gener de 2012

Fruit de vesc, Riba-roja d'Ebre vers Almatret, barranc de les Deveses, 26 de gener de 2012

Els fruits poden arribar a superar els 7 mm de diàmetre, sèssils, globosos, blanquinosos. Tenen una coberta que amaga les granes envoltades per una substància viscosa, molt enganxosa, el vesc. Fructifica a partir de l'estiu i els fruits ja han caigut passat Nadal.

Vesc parasitant un pi blanc, la Palma d'Ebre vers els Vingalis,
25 de gener de 2012

És planta de distribució holàrtica -àmpliament distribuïda per Europa- que penetra poc cap el sud de la Península Ibèrica.

Les propietats cancerostàtiques i antitumorals del gènere Viscum estan en estudi. Les branques en infusió es consideren diürètiques i hipotensores; els fruits són molt tòxics i la planta s'ha de prendre amb  molta cura i seguiment mèdic.

Les branquetes amb fruit són típiques de Nadal, com és el cas d'altres plantes amb fruits vermells com ara el galzeran o el grèvol; planta sagrada i màgica per als druides.

El vesc untat a petites rames s'ha utilitzat des de molt antic pels ocellaires per "enganxar" moixons, pràctica encara usada avui dia.

Té una gran capacitat invasiva gràcies a la disseminació i dispersió de les llavors per part de les grives (Turdus viscivorus) que mengen els fruits i defequen les llavors sobre les branques dels pins on germinen i arrelen. Molts pins arriben a morir si la infestació és gran.