Cercis siliquastrum L., Sp. Pl.: 374. 1753
 |
| Arbre de l'amor florit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013 |
Arbre de la família de les
lleguminoses (Fabaceae), relativament petit, encara que en alguns casos pot arribar a superar els 5 metres i de vegades arriba als 8 o excepcionalment més, ramificat molt anàrquicament.
 |
| Arbre de l'amor en fruit, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012 |
 |
| Arbre de l'amor, fulla, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012 |
Fulles arrodonides, suborbiculars, cordades, peciolades, verdes per l'anvers i una mica glauques pel revers, de 5-10 cm.
 |
| Arbre de l'amor florit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013 |
 |
| Arbre de l'amor florit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013 |
 |
| Arbre de l'amor florit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013 |
Inflorescències que surten en fascicles sobre les branques, abans que brotin les fulles; flors rosades o purpúries, pedunculades; calze poc zigomorf, amb les dents obtuses; estructura de la corol·la típica de la família.
 |
| Arbre de l'amor, fulla i fruit, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012 |
 |
| Arbre de l'amor, fulla i fruit, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012 |
 |
| Arbre de l'amor, llegum i granes, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012 |
 |
| Arbre de l'amor, granes, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012 |
 |
| Arbre de l'amor, llegum i granes, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012 |
Fruits en llegum amb la cicatriu aplanada i alada, de fins a 8-10 cm de llargada; granes marró clar de fins a 3-4 mm.
 |
| Arbre de l'amor en fruit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012 |
És una planta cultivada als jardins però que ha esdevingut subespontània, de fet hem fet el seguiment de vàries poblacions que han anat augmentant les generacions durant els 30 darrers anys i es troben adaptades al llocs que creixen.
El seu origen sembla mediterrani del sud i est i va ser important cap a França, avui dia cultivat a bona part del món.
Les seves flors es poden menjar en amanida o pastissos i les poncelles s'adoben en vinagre.
Creat a data: 25/IX/2013, 22:00 h.
Actualitzat a data: 25/IX/2013, 22:00 h.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada