Translate

dimecres, 25 de setembre de 2013

Arbre de l'amor

Cercis siliquastrum L., Sp. Pl.: 374. 1753


Arbre de l'amor florit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Arbre de la família de les lleguminoses (Fabaceae), relativament petit, encara que en alguns casos pot arribar a superar els 5 metres i de vegades arriba als 8 o excepcionalment més, ramificat molt anàrquicament.


Arbre de l'amor en fruit, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012

Arbre de l'amor, fulla, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012

Fulles arrodonides, suborbiculars, cordades, peciolades, verdes per l'anvers i una mica glauques pel revers, de 5-10 cm.


Arbre de l'amor florit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Arbre de l'amor florit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Arbre de l'amor florit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Inflorescències que surten en fascicles sobre les branques, abans que brotin les fulles; flors rosades o purpúries, pedunculades; calze poc zigomorf, amb les dents obtuses; estructura de la corol·la típica de la família.

Arbre de l'amor, fulla i fruit, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012

Arbre de l'amor, fulla i fruit, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012

Arbre de l'amor, llegum i granes, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012

Arbre de l'amor, granes, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012

Arbre de l'amor, llegum i granes, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012

Fruits en llegum amb la cicatriu aplanada i alada, de fins a 8-10 cm de llargada; granes marró clar de fins a 3-4 mm.


Arbre de l'amor en fruit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012

És una planta cultivada als jardins però que ha esdevingut subespontània, de fet hem fet el seguiment de vàries poblacions que han anat augmentant les generacions durant els 30 darrers anys i es troben adaptades al llocs que creixen.

El seu origen sembla mediterrani del sud i est i va ser important cap a França, avui dia cultivat a bona part del món.

Les seves flors es poden menjar en amanida o pastissos i les poncelles s'adoben en vinagre.



Creat a data: 25/IX/2013, 22:00 h.
Actualitzat a data: 25/IX/2013, 22:00 h.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada