Translate

dissabte, 23 de febrer de 2013

Ruca

Eruca vesicaria (L.) Cav., Descr. Pl.: 426 (1802)
Brassica vesicaria L., Sp. Pl.: 668 (1753)
=E. sativa Mill., Gard. Dict. ed. 8, n.° 19 (1768)
=E. vesicaria subsp. sativa (Mill.) Thell. in Hegi, Ill. FI. Mitt.-Eur. 4: 201 (1918)



Plantes de ruca en flor, Flix, vora la Teuleria, 16 de febrer de 2013

La ruca és una planta herbàcia de la família de les crucíferes (Brassicaceae), més o menys ramificada, sovint poc o molt piloses amb els pèls simples i rídids, d'olor forta, pot arribar a fer 1 m d'alçada en sòls fèrtils.


Plec d'herbari de ruca, Flix, 24 de març de 1986

Fulles de ruca, Maials, vora l'ermita de Sant Sebastià, 25 de gener de 2013

Fulla de ruca, Maials, vora l'ermita de Sant Sebastià, 25 de gener de 2013

Fulles lirades pinnatífides o fins i tot bipinnatisectes; les basals solen formar una roseta i són bastant efímeres.

Inflorescència de ruca, Maials, vora l'ermita de Sant Sebastià,
 25 de gener de 2013

Les flors estan agrupades en raïms sense bràctees, el nombre de flors per raïm és molt variable; els pedicels són acrescents, arriben a fer 6 mm a la floració i fins a 10 mm a la fructificació.


Flor de ruca, Maials, vora l'ermita de Sant Sebastià, 25 de gener de 2013

Sèpals de fins a 10 mm, una mica gibosos a la base i poc cuculats a l'àpex, caducs amb la fructificació; pètals blancs o groguencs amb venes marró rogenques, espatulats, de fins 20 mm de llargada; 6 estams, 2 més curts; estigma bilobat. Floreix del febrer al maig; hem observat que les primeres poblacions en florir són les de zones més altes com ara Maials, Almatret o la Fatarella i són les poblacions de Vinebre i Ascó les més tardanes en el principi de la floració.


Fruits de ruca, Vinebre, herbassar ruderal, 16 de febrer de 2013

Fruits en síliqua de fins a més de 20 x 6 mm, erectes, sovint híspids, amb l'article inferior rogenc amb les valves convexes amb un nervi central i amb nombroses granes, i el superior (bec) ensiforme, verdós i sense granes; granes de fins a 1,3 x 1 mm, amb dues rengleres, una mica aplanades, de color marró rogenc o fosques.


Habitat de ruca, Almatret, herbassar ruderal, 26 de gener de 2013


Habitat de ruca, la Granja vers Maials, herbassar ruderal amb coletxó,
26 de gener de 2013

Habita els herbassars de la vora dels camps i bancals abandonats, en sòls secs, també als herbassars de les xarxes viàries (Suderali-Secalietea).

A la nostra comarca es fa més rara cap al pas de l'Ase, abunda més a la part de tendència més continental, desapareix o és molt rara a la Baixa Ribera d'Ebre.

Éspecie de distribució eurpea, latemediterrània, irano-turaniana.

S'ha consumit en amanida, té un gust una mica picant pel contingut en glucosinolats, i se n'ha tret oli de les llavors com d'altres crucíferes com ara la colza; popularment se li ha vingut donant propietats antiescorbútiques i diurètiques. Avui en dia existeixen varietats de ruca sense el perjudicial àcid erúcic ni el glucosinolats, com en el cas de l'esmentada colza (Brassica napus).

És una planta amb força variabilitat morfològica i s'han diferenciat subespècies i varietats; les de la nostra comarca coincidirien amb la que s'ha denominat E. vesicaria subsp. sativa, de sèpals interns no cucul·lats i caducs després de la florida, amb els pedicels més curts que les valves, fulles més lirades, etc. Les nostres plantes tenen les granes normalment no alades i se'ls ha vingut donant la categoria de varietat (var. orthosepala Lange)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada