Aufals bord

Melilotus sulcatus Desf. Fl. Atlant. 2: 193 (1799)

Aufals bord florit, Riba-roja vers la Fatarella (T), 16 de maig de 2013 

Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies o lleguminoses (Fabaceae), una mica pubescent,  ramificada, pot superar els 40 cm.

Aufals bord florit, Riba-roja vers la Fatarella (T), 16 de maig de 2013 

Plec d'herbari d'aufals bord, Riba-roja (T), 17 de maig de 1992 [FLS02210]

Fulles d'aufals bord, Riba-roja vers la Fatarella (T), 16 de maig de 2013 

Fulles compostes, trifoliades, amb els pecíols dentats, amb les estípules superiors dentades i les inferiors molt feblement o enteres; pecíol de fins a 3 cm i folíols de fins 2 x 1 cm.

Aufals bord florit, Riba-roja vers la Fatarella (T), 16 de maig de 2013 

Raïm de més de 10 cm i amb 15-30 flors, poc més llarg o més curt que la fulla axil·lar corresponent; corol·la de 2-4 mm; estendard més curt que la carena, ales més curtes que l'estendard. Floreix de l'abril al juny.

Aufals bord en fruit, Riba-roja vers la Fatarella (T), 16 de maig de 2013 

Aufals bord en fruit, Riba-roja vers la Fatarella (T), 16 de maig de 2013 

Aufals bord en fruit, Riba-roja vers la Fatarella (T), 16 de maig de 2013 

Fruits subglobosos, coberts de plecs concèntrics, de fins a 3,5 mm de llargada, groguencs a la maturitat; peduncle més curt que el raïm; 1 o 2 granes per fruit.

Aufals bord en fruit, Riba-roja vers la Fatarella (T), 16 de maig de 2013 

Hàbitat de l'aufals bord florit, Riba-roja vers la Fatarella (T),
16 de maig de 2013 

Habita els herbassars arvenses i els ruderals, vores de xarxes viàries; l'hem vist més aviat envaint bancals erms o bé amb poca llaurada (Thero-Brachypodietalia).

Comú i localment abundant.

Distribució mediterrània.

Herba de Sant Robert

Geranium purpureum Vill. Hist. Pl. Dauphiné 1: 272. 1786
= Geranium robertianum L. Sp. Pl.: 681. 1753
    subsp. purpureum (Vill.) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 138. 1878

Herba de Sant Robert en flor, amb el seu color característic, Flix (T), 16 de maig de 2013

Planta de la família de les geraniàcies, anual o rarament bienal, sovint vermellosa, pilosa, glandulosa, amb una olor molt forta que recorda l'encens; pot arribar a superar els 40 cm. 

Molt semblant al Geranium robertianum del qual es diferencia per la mida dels pètals i forma de les granes; molts autors els han englobat en una sola espècie.

Plec d'herbari d'herba de Sant Robert, Ascó (T), 18 d'abril de 1992 [FLS002280]

Fulles d'herba de Sant Robert, Flix (T), 16 de maig de 2013

Fulles d'herba de Sant Robert, Flix (T), 16 de maig de 2013

Fulles de forma pentagonal, palmaticompostes, gens suculentes, de fins a 9 cm, amb les lòbuls molt dividits.

Herba de Sant Robert en flor i fruit, Flix (T), 16 de maig de 2013

Flors sovint agrupades en parells amb els pedicels pilosos; sèpals erectes durant la florida, no fortament carinats, aristats, d'uns 4-7 mm; pètals de color rosa, de fins a 9 mm, amb l'ungla de la mateixa mida que el limbe o bé més llarga; androceu amb 10 estams amb els filaments glabres i les anteres amb el pol·len groc. Floreix de març a juny.

Herba de Sant Robert en flor i fruit, Flix (T), 16 de maig de 2013

Plec d'herbari d'herba de Sant Robert, detall de les granes, Ascó (T), 18 d'abril de 1992 [FLS002280]

Fruit compost per mericarps que es comencen a separar de l'eix per la part superior i es cargolen en espiral, poc pilosos; granes de fins poc menys de 3 mm de llargada i amb 4 rugositats transversals a la part superior

Hàbitat d'herba de Sant Robert, Flix (T), 16 de maig de 2013

Habita els pedruscalls, els codolars en llocs ombrívols, també l'hem vist en alguna balma i paret.

És rara i distribució molt puntual al nostre territori, poc abundant.

Distribució àmpliament mediterrània.

S'ha usat en medicina popular per les seves característiques tòniques i astringents; per regular el sistema digestiu, gastritis, diarrees, etc.

Fàgnalon rupestre

Phagnalon rupestre (L.) DC. Prodr. 5:396 (1836)

= Conyza rupestris L., Mant. Pl. 113. 1767 [basiònim]

Capítol de fàgnalon rupestre en flor, Flix (T), 19 de maig de 2013

Planta perenne de la família de les compostes (asteraceae), amb la base lignificada, més o menys ramificada des de la base, pot arribar als 40 cm.

Plec d'herbari de fàgnalon rupestre, Vinebre (T), 25 de juliol de 1997 [FLS08430]

Fulles de fàgnalon rupestre en flor, Flix (T), 19 de maig de 2013

Fulles de fins a 35 x 4,5 cm, lanceolades, amb els marges ondulats o una mica revoluts, anvers verdós grisenc i revers blanquinós cobert de pèls llanosos molt atapeïts.

Capítol de fàgnalon rupestre en flor, amb les marges de les bràctees plans,
 Flix (T), 19 de maig de 2013

Capítols solitaris, sobre penduncles de fins a 10 cm; involucre campanulat; bràctees obovades, pluriseriades, amb el marge llis; flors tubuloses, les filiformes de fins a 6 mm i les flosculoses de fins a 7,5- 8 mm. Floreix a partir d'abril i està fructificat al juny.

Capítol de fàgnalon rupestre en fruit, es veu el receptacle del capítol nu i els aquenis amb papus,  Flix (T),
19 de maig de 2013

Fruits en aqueni de fins a 1 x 0,2 mm, maronosos; papus de les flors hermafrodites de fins 7 mm; pèls del papus llisos.

Hàbitat del fàgnalon rupestre en flor, Flix (T), 19 de maig de 2013

Habita els terrenys pedregosos en talusos i erms, alguns murs assolellats, al domini de la brolla de romer i xipell (Rosmarino-Ericion).

És planta comú però no massa abundant.

Distribució mediterrània.

Desmazèria rígida

Desmazeria rigida (L.) Tutin in Clapham, Tutin & E. F. Warburg Fl. Brit. Is. 1434 (1952)
= Poa rigida L., Amoen. Acad. 4: 265 (1755) [basiònim]
= Scleropoa rigida (L.) Griseb., Spicil. Fl. Rumel. 2: 431 (1846)
= Catapodium rigidum (L.) C.E. Hubbard in Dony, Fl. Bedfordshire 437 (1953)

Desmazèria rígida en flor, Flix (T), 19 de maig de 2013

Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (poàcies), amb la tija erecta, una mica en forma de colze a la base, molt rarament supera els 20 cm.

Plec d'herbari de desmazèria rígida, Flix (T), 4 de maig de 1996

Fulles de desmazèria rígida, Flix (T), 19 de maig de 2013

Fulles rígides, linears i curtes, lígula d'uns 3 mm, limbe d'uns 10 cm com a molt, amb el nervi central ben marcat.

Desmazèria rígida en flor, Flix (T), 19 de maig de 2013

Inflorescència rígida en panícula, poc ramificada i amb els pedicels curts que recorda una espiga; espiguetes de fins a 10 mm, pedicels prims de fins a 2 mm, amb un màxim de 12-13 flors; raquis escàbrid, glumes semblants de menys de 3 mm, glumel·la inferior apiculada; lemma de fins a 2,6 mm, pàlea de mida semblant a la lemma. Floreix del març al juny.

Hàbitat de desmazèria rígida, Flix (T), 19 de maig de 2013

Habita els pradells d'anuals, els erms i els herbeis secs (Thero-Brachypodietalia).

Molt comú i abundant a tot el territori.

Distribució àmpliament mediterrània.

Manxiuleta

Digitalis obscura L., Sp. Pl., ed. 2: 867 (1763)
subsp. obscura

Manxiuleta en flor, la Fatarella (T), 16 de maig de 2013

Planta perenne de la família de les escrofuliaràcies, amb la base llenyosa, glabra, tija erecta i molt poc ramificada que sovint supera 1 m.

Plec d'herbari de manxiuleta, Riba-roja d'Ebre (T), 24 de juny de 1985 [FLS00865]

Plec d'herbari de manxiuleta, detall del fruit, Riba-roja d'Ebre (T), 24 de juny de 1985 [FLS00865]

Manxiuleta en flor, la Fatarella (T), 16 de maig de 2013

Plec d'herbari de manxiuleta, Riba-roja d'Ebre (T), 24 de juny de 1985 [FLS00864] 

Fulles de manxiuleta, la Fatarella (T), 16 de maig de 2013

Fulles de manxiuleta, la Fatarella (T), 16 de maig de 2013

Fulles reunides en rosetes al capdamunt de les tiges, dures, lluents, encorbades, generalment enteres i agudes, de fins 15 x1,5 cm.

 Flors de manxiuleta, la Fatarella (T), 16 de maig de 2013

Flors de manxiuleta, la Fatarella (T), 16 de maig de 2013

Flors de manxiuleta, la Fatarella (T), 16 de maig de 2013

Flors de manxiuleta, la Fatarella (T), 16 de maig de 2013

Flors de manxiuleta, la Fatarella (T), 16 de maig de 2013

Flors de manxiuleta, la Fatarella (T), 16 de maig de 2013

Inflorescència en raïm terminal; sèpals d'uns 10 x 5 mm; corol·la d'un vermell marronós, de fins a 30 mm, amb el lòbul inferior més gran que els altres, el superior escotat, amb els marges i l'interior amb pèls llargs i patents.

Fruit vell de manxiuleta, la Fatarella (T), 16 de maig de 2013

Plec d'herbari de manxiuleta, detall dels fruits vells, Riba-roja d'Ebre (T), 24 de juny de 1985 [FLS00864]

Fruit en càpsula cònica de fins a 20 x 9 mm, punxeguda, més llarga que el calze; granes d'1,5 x 1 mm, subreniformes i groguenques o marronoses.

Hàbitat de la manxiuleta, la Fatarella (T), 16 de maig de 2013

Hàbitat de la manxiuleta, la Fatarella (T), 16 de maig de 2013

Habita les clarianes de matollars en lleres o sobre sòls pedregosos (Ononido-Rosmarinetea).

Rara a la nostra comarca, més comú cap a la part més continental.

Distribució mediterrània de l'oest.

S'ha utilitzat en medicina popular, però recomanem la no utilització d'aquesta planta per la seva alta toxicitat, bàsicament pel contingut en digitalina que produeix arrítmies i aturades cardíaques.

Corretjola

Convolvulus arvensis L., Sp. Pl. 153 (1753)

Corretjola florida, Riba-roja d'Ebre, 16 de maig de 2013

Planta herbàcia de la família de les convolvulàcies, trepadora o voluble, amb rizoma bastant prim i ramificat, pot arribar a superar els 100 cm.

Plec d'herbari de corretjola, Riba-roja d'Ebre, 4 de maig de 2013

Fulles de corretjola, Riba-roja d'Ebre, 16 de maig de 2013

Fulles peciolades amb el limbe foliar enter, sagitat o cordiforme, de fins a 5 cm de llargada.

Flor de corretjola, Riba-roja d'Ebre, 16 de maig de 2013

Inflorescència amb 1 o 2 flors, a l'axil·la de les fulles, peduncle tan llarg com la fulla corresponent; calze obtús i apiculat; corol·la de fins a 25 mm, amb els pètals blancs, soldats en forma de campaneta. Floreix a partir de l'abril i fins acabat l'estiu.

Fruit amb càpsula de fins a 5 mm, generalment glabra; unes 3 o 4 llavors de 4 x 4 mm, granuloses de color marronós.

Flors de corretjola, Riba-roja d'Ebre, 16 de maig de 2013

Hàbitat de corretjola, Riba-roja d'Ebre, 16 de maig de 2013

Habita els herbassar tant arvenses com ruderals.

Molt comú a tota la comarca, sense ser massa abundant.

Distribució euroasiàtica que ha esdevingut subcosmopolita.

És congènere de la campaneta ratllada i de la corretjola de serp.