dijous, 16 d’agost del 2012

Aube

Populus alba L.


Aube vora l'Ebre, Gracia vers Móra la Nova


Àubens al marge de l'Ebre, Riba-roja

L'aube, o àlber, és un arbre caducifoli i dioic, de la família dels salzes. Els exemplars vells i forts poden arribar a fer 30 m; a la nostra comarca alguns individus arriben a aquesta alçada.


Rama d'aube amb les fulles discolors

Les arrels són molt llargues i poden arribar fàcilment al nivell freàtic. El seu nom específic "alba" fa referència al color blanc del revers de les fulles.


Soques d'àubens en una albereda, Ascó

Els troncs, blancs i llisos quan són joves, es tornen rugosos i grisencs de vells. El seu creixement és molt ràpid.



Diferència en la textura de la soca d'un aube, part inferior rugosa i gris fosc

La fusta és tova i de poc pes, no gaire apta per a fusteria, s'utilitza per a embalatges. Envaeix fàcilment els horts i altres conreus a les vores del riu.


Revers de la fulla amb tonalitat blanquinosa

La fulla és simple, peciolada i amb dents grosses, fa fins a uns 12 cm de llarga, l'anvers és verd lluent i el revers és blanc.


Anvers de la fulla, de color verd



Rama amb fullam




Escorça jove que es comença a tornar rugosa


Aubereda jove formada per rebrots, Vinebre


És molt comú a les vores de l'Ebre, element important al bosc de ribera, encara que el podem trobar on les arrels troben aigua subterrània. Forma alberedes on conviu amb el xop o pollancre, la freixa de fulla petita i altres arbres. La seva distribució és molt àmplia i abarca el sud d'Europa, gran part d'Àsia i el nord d'Àfrica. S'ha utilitzat en medicina popular com a antiinflamatori.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Campanera cabdellada

Convolvulus lanuginosus Desr. , Encycl. [J. Lamarck & al.] 3(2): 551 (1792 ) =  Convolvulus  argentatus Pourr. Jacq. =  Convol...