Translate

dimarts, 27 de novembre de 2012

Viudes

Scabiosa atropurpurea L., Sp. Pl. 100 (1753)

= Sixalix atropurpurea (L.) Greuter & Burdet in Willdenowia 15: 76 (1985)
= Scabiosa atropurpurea var. villosa (Coss.) Franco, Nova Fl. Port. 2: 569 (1984)
Scabiosa maritima L., Cent. Pl. II: 8 (1756)
= Scabiosa maritima var. amansii Rouy in Rouy & Foucaud, Fl. France 8: 117 (1903)
= Sixalix atropurpurea subsp. maritima (L.) Greuter & Burdet in Willdenowia 15: 76 (1985)




Flors en inflorescència compacta d'una viuda, Riba-roja d'Ebre, herbassar ruderal, juliol de 2012

Les viudes també dites escabiosa marítima són unes plantes herbàcies de la família de les dipsacàcies molt semblants, per la seva inflorescència, a una composta; són plantes anuals, biennals o perennants; són molt ramificades i de caràcters molt variables; sovint poden arribar a 1 m.



Plec d'herbari d'escabiosa marítima, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre,
20 de maig de 2013 [FLS03593]

Inflorescència compacta en fruit d'una viuda, Riba-roja d'Ebre,
herbassar ruderal, juliol de 2012

Les flors, soldades a la base, tenen 5 lòbuls de diferents mides, sobretot a les flors externes del capítol en què estan agrupades amb vàries bràctees basals; el capítol està disposat al llarg d'un eix i les flors tenen petites bractèoles a la base que queden un cop seca la inflorescència. Floreix durant tot l'any amb un lapsus durant els períodes de més gelades.



Restes d'una inflorescència compacta en fruit d'una viuda, s'observen les bràctees
que es mantenen a l'eix un cop han caigut els fruits, Riba-roja d'Ebre,
herbassar ruderal, juliol de 2012

El fruit és allargat, no sol superar els 5 mm i culminat per una diminuta corona; en la fructificació, el calze és pentagonal i té 5 arestes de color negre o fosques que surten d'un apèndix central.



Fulles de la part mitjana de la tija, molt dividides i oposades, d'una viuda, Riba-roja d'Ebre,
herbassar ruderal, juliol de 2012

Les fulles són molt variables però són més dividides a mesura que estan a la part més alta de la tija; de vegades, les inferiors estan agrupades en una petita roseta; són més o menys piloses i les més llargues poden arribar als 20 cm.



Fulles de la part inferior de la tija, no tan dividides com les de les parts més altes de la planta d'una viuda,
Riba-roja d'Ebre, herbassar ruderal, juliol de 2012

És una planta molt comú al nostre territori i la trobem en diferents comunitats, però té preferència pels ambients més ruderals i amb sòls nitrogenats.  També la podem trobar en fenassars i llistonars i, més rarament, en erms.

Antigament s'havia utilitzat per curar la sarna i en medicina popular se li han donat altres propietats com ara vulneràries, aperitives, etc.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada