Euphorbia segetalis L., Sp. Pl.: 458 (1753)
=E. tetraceras Lange in Vidensk. Meddel. Dansk Naturhist. Foren. Kjøbenhavn 7: 127 (1865)
=E. pinea L., Syst. Nat. ed. 12, 2: 333 (1767)
|
Exemplar de lleteresa de camp en un erm pedregós, la Fatarella, 7 de gener de 2013 |
Herba anual o perennat de la família de les
euforbiàcies, glabra i glauca. Les tiges són simples o poc ramificades. Les rames tenen tonalitats vermelles. Rarament supera el mig metre però hem vist exemplars de més de 80 cm.
|
Tija amb fulles de lleteresa de camp en un erm pedregós, la Fatarella,
7 de gener de 2013 |
|
Fulla de lleteresa de camp en un erm pedregós, la Fatarella, 7 de gener de 2013 |
Les fulles són lanceolades o linears, de fins 40 x 4 mm, enteres, agudes; les inferiors, caduques prematurament.
|
Inflorescència de lleteresa de camp en un erm pedregós, la Fatarella,
7 de gener de 2013 |
Les inflorescències s'anomenen pleocasis amb flors en una estructura especial anomenada ciati; els pleocasis estan formats per diferents radis bifurcats, les bràctees pleocasials són ovades o lanceolades, lliures.
|
Tija amb inflorescència de lleteresa de camp en un erm pedregós, la Fatarella,
7 de gener de 2013 |
|
Inflorescència de lleteresa de camp en un erm pedregós, la Fatarella, 7 de gener de 2013 |
El ciatide, fins a poc més de 1,5 mm, té nectaris apendiculats en forma de croisant, verdosos o groguencs, corniculats. Floreix durant tot l'any.
|
Fruit de lleteresa de camp en un erm pedregós, la Fatarella, 7 de gener de 2013 |
El fruit és subesfèric de fins a 4 x 3,5 mm solcat, de secció trígona, té una banda granulosa a ambdós costats de la línia surcal. Les llavors de fins a 3 x 1,5 mm són reticulades i grisenques.
|
Habitat de lleteresa de camp, erm pedregós, la Fatarella, 7 de gener de 2013 |
Habita les comunitats arvenses dels horts i dels camps (
Solano-Polygonetalia) i en concret les comunitats de secans (
Diplotaxion), els herbassars ruderals i arvenses clars amb la
ravenissa blanca o comuna (Diplotaxietum erucoidis heuphorbietosum segetalis), en camps de cultiu de secà sobre sòls sovint pedregosos.
És una espècie de distribució mediterrània; les formes de distribució més nòrdiques i africanes de les platges s'han considerat com a subs.
pinea ( =
E. pinea L., Syst. Nat. ed. 12, 2: 333 (1767)).
La trobem a tota la comarca de forma molt comú i sovint abundant.
El seu làtex blanc és irritant com en tota la resta de lletereses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada