Chamaerops humilis L., Sp. Pl.: 1187 (1753)
Phoenix humilis (L.) Cav., Icon. 2: 12, tab. 115 (1793)
El margalló és una palmera arbustiva, de la família de les palmes. És polígama dioica, amb peus masculins i femenins; amb el tronc molt curt, que no arriba als 40 cm de diàmetre i cobert de les fibres de les fulles velles. Rarament supera els 4-5 m i rebrota de la base després dels incendis.
Les fulles són palmades, de fins a 70 x 80 cm, en forma de ventall i marcescents. El pecíol és allargat i amb els marges coberts d'espines inclinades cap a l'àpex (antorses).
 |
| Fruits, brolla de margalló sobre sòl calcari esquelètic, el Garraf (B), Catalunya, novembre de 2008 |
Inflorescències en forma d'espata amb 2 lòbuls de fins a 40 cm que creixen entre les fulles, embolcallades per 2-4 espates una mica llanoses al marge. Les flors solitàries són groguenques; 3 sèpals i 3 pètals; 6 estams les flors masculines i 3 carpels les femenines (sovint 2 avortats). Els fruits són drupes que recorden els dàtils i de fins a poc més de 25 mm. Les granes allargades no passen dels 3-4 cm de llargada. Floreix del març al juny i fructifica a la tardor.
 |
Rebrots de margalló després d'un incendi, Rasquera, Baixa Ribera d'Ebre,
setembre de 2012 |
 |
Rebrots de margalló després d'un incendi, Rasquera, Baixa Ribera d'Ebre,
setembre de 2012 |
És l'única palmera autòctona d'Europa i de distribució mediterrània de l'oest. Habita les brolles de margalló en llocs litorals i sovint sobre rocams o sòls esquelètics.
Molt rar a la nostra comarca, el Pas de l'Ase és probablement un dels punts més continentals de Catalunya, a més de la seva penetració a la Conca de Barberà. Marca el límit termòfil de la zona estudiada. Pel litoral de la Península no supera el Llobregat, a excepció d'algunes poblacions empordaneses i reapareix ja a l'est de la costa francesa.
És una planta que s'ha usat en cistelleria i també se li han donat altres usos tèxtils. És utilitzada en jardineria, sobretot varietats amb tronc ben desenvolupat. Els brots tendres són comestibles i des de molt antic a la Baixa Ribera d'Ebre se n'han utilitzat les fibres per fer cistelleria, cordes, graneres, etc.
Els dàtils d'aquesta espècie són astringents pel seu alt contingut en tanins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada