Translate

divendres, 18 de gener de 2013

Murta

Myrtus communis L., Sp. Pl.: 471 (1753)


Murta, fullam, Vinebre, ermita de Sant Miquel, 28 de setembre de 2012

La murta és un arbust perennifoli, únic representant (a més de l'Eucaliptus) de la família de les mirtàcies a la Península Ibèrica, de fullatge dens, erecte i molt ramificat. Tronc marró clar rogenc, que pot superar els 20 cm en exemplars molt vells. Escorça vella grisenca que va caient en forma de plaques. Als exemplars molt joves les tiges tenen glàndules que desapareixen amb el creixement, que pot arribar a superar els 4,5 m, però rarament supera els 3.


Murta, fullam i fruits, Vinebre, ermita de Sant Miquel, 28 de setembre de 2012

Murta, tronc marró rogenc i escorça grisenca, Vinebre, ermita de Sant Miquel, 28 de setembre de 2012

Murta, tronc ramificat, Vinebre, ermita de Sant Miquel, 28 de setembre de 2012

Murta, rama i fulles, Vinebre, ermita de Sant Miquel, 28 de setembre de 2012

Les fulles són molt variables, coriàcies i lluents, oposades i decussades; pecíol molt cur; limbe agut, van d'ovades a lanceolades. Poden arribar a 50 x 20 mm però normalment són una mica més petites. Uninervades, amb puntejadures glanduloses translúcides a ambdues cares, aromàtiques com quasi totes les parts de la planta, d'un verd una mica més clar al revers que a l'anvers, poc o molt piloses (ciliades) als nervis i marges sovint de forma efímera.


Murta, detalls de fullam i fruits, Vinebre, ermita de Sant Miquel,
28 de setembre de 2012

Murta, detalls de fullam i fruits, Vinebre, ermita de Sant Miquel,
28 de setembre de 2012 (Clic per engrandir)

Murta, fullam i fruits, Vinebre, ermita de Sant Miquel, 28 de setembre de 2012

Les flors pentàmeres tenen un pedicel de fins a 2,5 cm, creixen solitàries a l'aixella de la fulla i són més curtes que la fulla. Tenen dues bractèoles caduques. Els sèpals són ovats de fins a 1,5 x 1,25 mm, aguts, visibles a la fructificació. Els pètals són obovats de fins a uns 15 mm, blancs i amb cilis caducs. Els estams, de fins a 10 mm, tenen les anteres groguenques. L'ovari és ínfer i l'estil filiforme de fins a 12 mm. Floreix del febrer al maig els anys amb temperatures suaus i un parell de mesos més tard els hiverns més freds.


Murta, fullam i fruits, Vinebre, ermita de Sant Miquel, 28 de setembre de 2012

El fruit és el murtó, una baia carnosa comestible, subglobós de fins a 10 mm. Els sèpals persistents a la fructificació hi formen una mena corona apical. És glabre i vermellós i esdevé negre a la maduresa amb un pruïna blavenca o blanquinosa.


Murta, fullam i fruits, Vinebre, ermita de Sant Miquel, 28 de setembre de 2012

Murta, fullam i fruits, Vinebre, ermita de Sant Miquel, 28 de setembre de 2012

Les llavors a penes arriben als 2 x 3 mm, tenen la superfície rugosa i són marró clar.


Murta, fullam i fruits, Vinebre, ermita de Sant Miquel, 28 de setembre de 2012


Habita les garrigues i màquies, les brolles i matollars amb tendència marítima (Glematido-Myrtetum). És planta de distribució mediterrània.

A la nostra zona sols l'hem vist als rodals de l'ermita de Sant Miquel, probablement plantada per la seva multitud d'usos que esmentem més avall. Els exemplars potser van ser plantats pels templers a partir del segle XII, pels cartoxans d'Scala Dei a finals del segle XV, o potser es tracta d'exemplars més joves cotemporals amb la fundació de la construcció actual a mitjans del segle XVII. Pures hipòtesis. Tampoc no descartem que fos cultivada pels habitants del poblat iber que hi ha a la mateixa zona, com és el cas del cultiu que en feien els ibers de la trompera. En aquest darrer cas de l'esmentada trompera, un gran exemplar, molt vell, va ser arrabassat durant les excavacions del poblat.

És, possiblement, el punt més continental on trobem la murta a les Terres de l'Ebre i un dels més interiors de Catalunya.

És una planta molt usada en medicina popular, ebenisteria, jardineria, etc. És molt rica en tanins que li confereixen propietats astringents. S'ha utilitzat per curtir les pells. Les fulles i els fruits contenen oli essencial, oli de murta. Les seves propietats, entre moltes, astringents, antisèptiques, desodorants, anticatarrals, etc. Cf. Font i Quer (1980), Paiva (2008). Veieu també els usos medicinals del xiprer.

La murta de Sant Miquel de 4,5 m d'alçada, 0,60 m de volta de canó i 9 m de capçada mitjana, és arbre singular d'interès local






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada