Pelaguer

Stipa offneri Breistr. Procés-Verb. Soc. Dauph. Étud. Biol. (Grenoble), ser. 3, 17: 2 (1950)
=Stipa juncea auct., non L. (1753)

Inflorescència de pelaguer, Flix, vora el pont, 26 de gener de 2013

Planta perenne de la família de les gramínies -Poaceae-, forma mates cespitoses que poden arribar als 80 cm.

Tija i fulla de pelaguer, Flix, vora el pont, 26 de gener de 2013

Les fulles de forma junciforme, estreta, són quasi totes basals, unes poques es troben a la tija. Les beines envolten la tija i, la superior, la inflorescència abans que no s'obri. El limbe és allargat, sovint de més de 40 cm i molt estret, convolut. Entre la beina i el limbe hi ha una lígula aguda que no supera els 3-4 mm.

Inflorescència de pelaguer, Flix, vora el pont, 26 de gener de 2013

La inflorescència és una panícula molt ramificada amb els peduncles escabres molt prims al capdamunt dels quals hi ha les espiguetes.

Inflorescència de pelaguer, Flix, vora el pont, 26 de gener de 2013

Les flors típiques de la família estan protegides per les glumes, peces herbàcies externes de fins a 6 mm, lanceolades i amb 5-7 nervis, acabades en una aresta apical llarga i prima. La cicatriu que forma la inserció de la flor -cal·lus- és pilosa i de fins a 2,5 mm. Lema igual de llarga que la pàlea de fins a 10 mm, pilosa i amb aresta terminal que pot superar els 10 cm i escabra; 3 anteres de fins a 5 mm amb un fascicle de pèls a l'àpex de la teca. Grana allargada amb una cicatriu central ventral i longitudinal. Floreix a partir del març; en anys de bonança com l'actual a partir del gener i fins al maig.

Inflorescència de pelaguer, Flix, vora el pont, 26 de gener de 2013

Habita les clarianes de garrigues i brolles sobre sòls calcaris i pedregosos i sovint ventejats.

És comú en algunes zones de la nostra comarca; en d'altres, més rara.

Distribució mediterrània.