Translate

dimecres, 20 de febrer de 2013

Porrassina, cebollí

Asphodelus fistulosus L. Sp. Pl.: 309 (1753)



Plec d'herbari de porrassina, Vinebre, 13 d'abril de 1992

Porrassina en flor, Almatret, vorada de camí, 16 de febrer de 2013

La porrassina és un geòfit bulbós de la família de les liliàcies, d'aspecte herbaci, biennal o perenne, rarament viu una sola temporada. Té un rizoma curt subbulbós, amb les arrels una mica fistuloses com també les fulles -d'on li ve el nom específic- i una mica engrossides. Normalment té un sol escap ramós de fins a 50 cm i de fins a 5 mm d'ample, rarament pot superar els 70 cm d'alçada.


Rels i fullam de porrassina, Almatret, vorada de camí, 16 de febrer de 2013

Part basal del fullam i detall del tall transversal de la fulla de porrassina,
Almatret, vorada de camí, 16 de febrer de 2013

Fulles una mica carnoses, semicilíndriques i fistuloses de fins a 45 x 0,5 cm, amb els marges i nervis escabres.


Flor de porrassina, Almatret, vorada de camí, 16 de febrer de 2013

Flor de porrassina en detall, Almatret, vorada de camí, 16 de febrer de 2013

Inflorescències paniculades amb bràctees florals; bràctees de fins a 6 x 4 mm que creixen més un cop madura el fruit, normalment poc més llargues que els pedicels florals; pedicels de fins a 8 mm, articulats. Tèpals de fins a 10 x 4 mm, el·líptics, obtusos, blancs amb un nervi medial d'un verd marronós; estams més llargs que l'estil, amb les anteres carbassa marró. Floreix a partir de finals de gener i fins a finals d'abril i entrat el maig.
Fruit en càpsula subglobosa de fins a 5 mm de diàmetre; granes grisenques, puntejades i amb solcs transversals.


Plec d'herbari de porrassina, la Palma d'Ebre, 23 de març de 1997


Hàbitat de porrassina, Almatret, vorada de camí, 16 de febrer de 2013

Habita les vorades de xarxes viàries, als herbassars o colonitzant cunetes, etc., rarament en camp erms i descampats urbans.

A la nostra comarca és més comú vers el pas de l'Ase i vers el Baix Cinca, molt més rara a la part central de la zona estudiada on era raríssima a començament dels anys 80 de segle anterior. Avui en dia està en expansió en aquesta zona afavorida pel desenvolupament de les xarxes viàries.


La seva distribució és mediterrània en sentit molt ampli.

Entrada de porrassina dedicada a  Jaume Masip i Llop i a l'Associació La Cana, gran coneixedor de la història, dels rocams i pedres vàries de Flix. Una forta abraçada.

4 comentaris:

  1. No estig molt segur,per si es la mateixa planta.Aqui a Flix,la anomenem '' QUIRICAU''......salutacions.

    ResponElimina
  2. Hola Joan, aquesta és més petita, és molt propera i del mateix gènere que el quiricau i efectivament les flors són quasi iguals. El que en diem quiricau floreix més tard, ja el pujaré, ja recordo de petit que la meua iaia Marcelina Sànchez Castellví mare de Batiste, Teresina i Pepito del Sant que l'anomenava, efectivament "quiricaus", sobre tot quan estava en fruit.
    Salut, Ferran.

    ResponElimina
  3. Xeic! Ferran, ara m'he emocionat...moltes gràcies per les "floretes" que m'has "tirat", tinc que dir que ha estat un plaer retrobar-te i disfrutar del teu saber botànic, feia molta falta un treball així!

    ResponElimina
  4. Sols faltaria, aprofito per poder dedicar-ho a les poques persones interessades per la vida, més enllà de la de les persones,
    Provaré de fer un missatge al teu blog a veure si ara em surt i t'enviaré un privat per que tinguis les meves dades.
    Salut i Ànims, que faran falta.
    Gràcies.
    Ferran

    ResponElimina