 |
| Blet de paret en flor, ermita de Santa Magdalena, Garcia, 23 de febrer de 2013 |
Herba anual de la família de les
quenopodiàcies, erecta, poc o molt ramosa, verda i lluent, una mica farinosa a la inflorescència, d'olor poc agradable; fa de 15 a 50 cm d'alçada, rarament pot arribar a quasi 1 m.
 |
| Blet de paret en flor, ermita de Santa Magdalena, Garcia, 23 de febrer de 2013 |
 |
| Blet de paret en flor, ermita de Santa Magdalena, Garcia, 23 de febrer de 2013 |
Fulles alternes, peciolades, amb el limbe ovat cuneat o triangular, amb dents profundes, de fins a 7 x 5 cm, pecíol de fins a 2 cm com a molt, sempre més curt que el limbe.
 |
| Inflorescència de blet de paret, ermita de Santa Magdalena, Garcia, 23 de febrer de 2013 |
 |
| Flors de blet de paret, ermita de Santa Magdalena, Garcia, 23 de febrer de 2013 |
Flors pentàmeres, hermafrodites, agrupades en panícula foliosa de vegades coberta per les fulles superiors; tèpals carenats que cobreixen el fruit; 5 estams amb les anteres grogues; ovari amb 2 estigmes de menys d'1 mm. Floreix durant l'hivern i la primavera, rarament durant la resta de l'any.
Granes negres, poc lluents, amb el marge carenat, de fins a 1,5 mm de diàmetre, disposades horitzontalment amb fovèoles petites i difícils d'observar.
 |
| Blet de paret en flor al peu d'un xiprer, ermita de Santa Magdalena, Garcia, 23 de febrer de 2013 |
Habita els herbassars ruderals, els descampats i vores de camps i camins en sòls molt nitrogenats (
Chenopodion muralis); l'hàbitat és similar al d'alguns dels seus congèneres com ara el
blet blanc.
Molt comú i abundant a tota la comarca.
De distribució mediterrània, més rara al nord i est europeu, ara subcosmopolita, principalment a les regions temperades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada