Translate

dijous, 7 de març de 2013

Blet de paret

Chenopodium murale L., Sp. Pl.: 219 (1753)


Blet de paret en flor, ermita de Santa Magdalena, Garcia, 23 de febrer de 2013

Herba anual de la família de les quenopodiàcies, erecta, poc o molt ramosa, verda i lluent, una mica farinosa a la inflorescència, d'olor poc agradable; fa de 15 a 50 cm d'alçada, rarament pot arribar a quasi 1 m.


Blet de paret en flor, ermita de Santa Magdalena, Garcia, 23 de febrer de 2013

Blet de paret en flor, ermita de Santa Magdalena, Garcia, 23 de febrer de 2013

Fulles alternes, peciolades, amb el limbe ovat cuneat o triangular, amb dents profundes, de fins a 7 x 5 cm, pecíol de fins a 2 cm com a molt, sempre més curt que el limbe.


Inflorescència de blet de paret, ermita de Santa Magdalena, Garcia, 23 de febrer de 2013

Flors de blet de paret, ermita de Santa Magdalena, Garcia, 23 de febrer de 2013

Flors pentàmeres, hermafrodites, agrupades en panícula foliosa de vegades coberta per les fulles superiors; tèpals carenats que cobreixen el fruit; 5 estams amb les anteres grogues; ovari  amb 2 estigmes de menys d'1 mm. Floreix durant l'hivern i la primavera, rarament durant la resta de l'any.

Granes negres, poc lluents, amb el marge carenat, de fins a 1,5 mm de diàmetre, disposades horitzontalment amb fovèoles petites i difícils d'observar.



Blet de paret en flor al peu d'un xiprer, ermita de Santa Magdalena, Garcia, 23 de febrer de 2013

Habita els herbassars ruderals, els descampats i vores de camps i camins en sòls molt nitrogenats (Chenopodion muralis); l'hàbitat és similar al d'alguns dels seus congèneres com ara el blet blanc.

Molt comú i abundant a tota la comarca.

De distribució mediterrània, més rara al nord i est europeu, ara subcosmopolita, principalment a les regions temperades.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada