Formatgets, malva major o de cementiri

Malva sylvestris L., Sp. Pl.: 689 (1753)
=M. mauritiana L., Sp. Pl.: 689 (1753)
=M. sylvestris subsp. mauritiana (L.) Boiss. ex Cout., Fl. Portugal: 401 (1913)
=M. erecta C. Presl in J. Presl & C. Presl, Delic. Prag.: 30 (1822)
=M. ambigua Guss., Fl. Sicul. Prodr. 2: 331 (1828)
=M. sylvestris subsp. ambigua (Guss.) P. Fourn., Quatre Fl. France: 607 (1937)
=M. vivianiana Rouy in J. Bot. (Morot) 11: 82 (1897)
=M. sylvestris subsp. vivianiana (Rouy) P. Fourn., Quatre Fl. France: 607 (1937)
=M. hirsuta auct.

Malva silvestre en flor, Maials, vores d'un camí, 16 de febrer de 2013

Planta herbàcia, biennal o perennant, de la família de malvàcies; tiges erectes o ascendents, ramificades, normalment coberta de pèls més o menys rígids; sovint supera 1 m d'alçada.

Fulles de malva silvestre, Maials, vores d'un camí, 16 de febrer de 2013

Fulles de 5-10 cm de diàmetre, palmatilobades, orbiculars, cordiformes, amb 5-7 lòbuls poc marcats, serrades, més o menys pubescents per ambdues cares; estípules de fins a 2,5 mm, ovades.

Malva silvestre en flor, Maials, vores d'un camí, 16 de febrer de 2013

Font/Source: Köhler's Medizinal-Pflanzen in naturgetreuen Abbildungen mit kurz
erläuterndem. Texte : Atlas zur Pharmacopoea germanica, Volume 1 of 3 (1887)

Detall de flor de malva silvestre, Maials, vores d'un camí, 16 de febrer de 2013

Flors axil·lars, en grups molt reduïts o solitàries, pedicels amb pèls estrellats i simples; epicalze format per 3 peces el·líptiques de fins a poc més de 5 mm, amb el marge ciliat.

Detall de flor de malva silvestre, Maials, vores d'un camí, 16 de febrer de 2013

Detall de flor de malva silvestre, vista lateral, Maials, vores d'un camí, 16 de febrer de 2013

Sèpals de fins a 5 mm, triangulars, pilosos i amb el marge ciliat; pètals de 12-30 × 8-10 mm, obovats i cuneats a la base, profundament emarginats o bífids, d'un rosa fort o purpuris, amb els nervis més foscos, amb l'ungla ciliada; tub estaminal amb pèls estrellats. Floreix del gener fins entrada la primavera i de vegades la floració s'allarga durant l'estiu.

Detall del fruit incipient de malva silvestre, Maials, vores d'un camí, 16 de febrer de 2013

Fruits amb els mericarpis envoltats pel calze però amb els sèpals poc acrescents, agrupats en forma que recorda els formatgets; mericarpis de fins 10-13 × 1,5 mm, amb el dors aplanat, reticulat i d'angles aguts i les cares laterals radialment estriades, glabres o pubescents.

Hàbitat de la malva silvestre, Maials, vores d'un camí, 16 de febrer de 2013

Habita els herbassar ruderals i viaris, en sòls nitrogenats (Hordeion).

Molt comú a tota la comarca i abundant en determinats herbassars.

Distribuïda pel reialme holàrtic, Europa, N de Àfrica, SW de Àsia i Macaronèsia i introduïda i naturalitzada al C i N d'Amèrica.

Planta medicinal com totes les malves, se li ha atribuït desenes de propietats, entre d'altres per combatre la bronquitis i la faringitis, protectora de les mucoses, antiinflamatòria i antidiarreica o de vegades lleument laxant; també s'ha usat a la cuina en l'elaboració de sopes i també en cru a les amanides; es pot prendre, segons la finalitat que tingui, en cocció, infusió, xarop, etc.; en fitocosmètica, en format de cremes, s'ha utilitzat com a hidratant pel seu contingut en mucílags. De les malves hi ha la dita: "Amb un hort i un malvar tens medicines per donar". S'han de rebutjar les fulles infestades pel fong Puccinia malvacearum (rovell de la malva), paràsit comú en aquesta espècie.