dimarts, 5 de març del 2013

Sempreviva borda

Helichrysum stoechas (L.) Moench, Meth. 575 (1794)



Sempreviva borda florida, Vingalis de Ferran, Flix, 23 de febrer de 2013

Petita mata de la família de les compostes (Asteraceae), molt tomentosa, d'aspecte grisenc clar, d'olor forta, rarament arriba al mig metre.


Fulles de sempreviva borda, Vingalis de Ferran, Flix, 23 de febrer de 2013

Fulles de 5-30 x 0,5-2 mm, linears, sovint ondulades, revolutes, anvers verd i poc pilós i revers tomentós i grisenc.


Sempreviva borda florida, Vingalis de Ferran, Flix, 23 de febrer de 2013

Detall de la inflorescència de sempreviva borda, Vingalis de Ferran, Flix, 23 de febrer de 2013

Inflorescència corimbiforme, capítols agrupats en glomèruls terminals; involucre de fins a 7 x 7,5 mm, subglobós, glabre amb 3-4 fileres de bràctees; bràctees involucrades de color groc lluent, disposades laxament. Flors femenines de fins a 4 mm, les hermafrodites una mica més grans. Floreix de l'abril al juliol, rarament abans o després.

Fruit en aquenis de fins a 0,5 x 0,3 mm, papus de fins a 4 mm.


Sempreviva borda florida, Vingalis de Ferran, bancal d'aulivers, Flix, 23 de febrer de 2013


Habita les clarianes de les brolles i matollars, els bancals abandonats i erms assolellats.

Comú a tota la comarca, no massa abundant.

De distribució ibèrica i mediterrània.

La seva cocció en aigua s'ha usat en medicina popular com a febrífuga i pectoral, té un gust força amargant que es pot dissimular afegint un tros d'arrel de regalèssia a la cocció.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Campanera cabdellada

Convolvulus lanuginosus Desr. , Encycl. [J. Lamarck & al.] 3(2): 551 (1792 ) =  Convolvulus  argentatus Pourr. Jacq. =  Convol...