|
Sempreviva borda florida, Vingalis de Ferran, Flix, 23 de febrer de 2013 |
Petita mata de la família de les
compostes (Asteraceae), molt tomentosa, d'aspecte grisenc clar, d'olor forta, rarament arriba al mig metre.
|
Fulles de sempreviva borda, Vingalis de Ferran, Flix, 23 de febrer de 2013 |
Fulles de 5-30 x 0,5-2 mm, linears, sovint ondulades, revolutes, anvers verd i poc pilós i revers tomentós i grisenc.
|
Sempreviva borda florida, Vingalis de Ferran, Flix, 23 de febrer de 2013 |
|
Detall de la inflorescència de sempreviva borda, Vingalis de Ferran, Flix, 23 de febrer de 2013 |
Inflorescència corimbiforme, capítols agrupats en glomèruls terminals; involucre de fins a 7 x 7,5 mm, subglobós, glabre amb 3-4 fileres de bràctees; bràctees involucrades de color groc lluent, disposades laxament. Flors femenines de fins a 4 mm, les hermafrodites una mica més grans. Floreix de l'abril al juliol, rarament abans o després.
Fruit en aquenis de fins a 0,5 x 0,3 mm, papus de fins a 4 mm.
|
Sempreviva borda florida, Vingalis de Ferran, bancal d'aulivers, Flix, 23 de febrer de 2013 |
Habita les clarianes de les brolles i matollars, els bancals abandonats i erms assolellats.
Comú a tota la comarca, no massa abundant.
De distribució ibèrica i mediterrània.
La seva cocció en aigua s'ha usat en medicina popular com a febrífuga i pectoral, té un gust força amargant que es pot dissimular afegint un tros d'arrel de regalèssia a la cocció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada