Aizoon hispanicum L., Sp. Pl.: 488 (1753)
|
Mata d'aïzóon en flor, vers Almatret, 13 d'abril de 2013 |
L'aïzóon és una planta herbàcia, anual, de la família de les
Aizoàcies, carnosa, ramificada des de la base, normalment ajaguda, glabra i coberta de papil·les hialines molt evidents, no sol superar els 30 cm.
|
Detall de fulla d'aïzóon, vers Almatret, 13 d'abril de 2013 |
Fulles sèssils, lanceolades, de fins a 10 x 6 mm, alternes les basals i oposades la resta, una mica carnoses i papil·loses com quasi tota la planta.
|
Aïzóon en flor, vers Almatret, 13 d'abril de 2013 |
Flors pentàmeres, axil·lars i solitàries; tèpals verds exteriorment i blancs a l'interior, de fins 7(8) fins a 15 mm de llargada, acescents; fins a uns 15 estams; ovari super envoltat pel tub, amb 5 lòbuls; floreix del febrer a l'estiu.
|
Aïzóon en fruit, vers Almatret, 13 d'abril de 2013 |
Fruit en càpsula, de fins a 20 mm de diàmetre, pentagonal amb les sutures una mica alades; granes de fins a 1 mm, tuberculades i reticulades.
|
Típic hàbitat xèric d'aïzóon, vers Almatret, 13 d'abril de 2013 |
Habita indrets molt secs, de vegades amb el sòl poc o molt salí i argilós.
Molt rara a la nostra comara d'on solament coneixem 3 localitats a Riba-roja i 2 a Flix, probablement n'hi hagi d'altres que desconeguem; és fa més comú cap a Almatret i Faió.
És planta dels indrets subdesèrtics del sud de la mediterrània subdesèrtica d'Europa i del nord d'Àfrica (regions irano-turaniana i sahariana). A la Península Ibèrica es troba a la part continental de la Conca de l'Ebre, a localitats escasses de ses Illes i al litoral de part d'Andalusia,
molt comú al Marroc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada