Card beneit

Cnicus benedictus L., Sp. Pl., 826 (1753)

Card beneit en flor, Flix, 14 de maig de 2013

Planta anual de la família de les compostes, acaule o amb la tija molt curta que no supera els 40 cm, pilosa o molt pilosa, flocosa, molt ramificada quan creix ufanosa, ajaguda formant una mena de mata baixa.

Source: [http://pharm1.pharmazie.uni-greifswald.de/allgemei/koehler/koeh-eng.htm List of 

Koehler Images]  Source: from ''Koehler's Medicinal-Plants'' 1887  

Fulla de card beneit, Flix, 14 de maig de 2013

Fulles alternes, amb el nervi central de color blanc, les inferiors peciolades i pinnatipartides, les superiors sèssils o amplexicaules, als exemplars molt petits agrupades en roseta en aparença, amb els marges espinosos, espines curtes i tendres.

Card beneit en flor, Flix, 14 de maig de 2013

Inflorescències reunides en capítols de 4 x 3 cm, sobrepassats per les fulles superiors; bràctees del capítol semblants a les fulles superiors, més curtes que les flors i acabades en una espina dura i pinnada; receptacle del capítol amb esquames setàcies; les flors són hermafrodites i tubuloses. Fruit en aqueni de fins a 7 mm, marró verdós, amb un doble plomall amb 10 setes cadascun, les del plomall exterior més llargues de fins a 7 mm. Floreix de l’abril al maig. 

Card beneit en flor, Flix, 14 de maig de 2013

Card beneit en flor, Flix, 14 de maig de 2013

Card beneit en flor, Flix, 14 de maig de 2013

Card beneit en flor, Flix, 14 de maig de 2013

Fruit en aqueni amb el collaret d'espinetes i el papus, La Torre de l'Espanyol (T), Catalunya, 16 de maig de 2013

Card beneit en flor, Flix, 14 de maig de 2013

Card beneit en flor, Flix, 14 de maig de 2013

Habita els bancals d’olivers, normalment els conreats però sobretot quan no s’han llaurat (Secalion mediterraneum). És molt rara i molt escassa. Planta de distribució mediterrània del SW d’Àsia. S’ha introduït a la major part del món, Amèrica del Nord i del Sud, Austràlia, etc.

El card beneit té diverses propietats medicinals i ha estat utilitzat des de l’antiguitat. Les tiges, fulles i flors s’han usat tradicionalment en begudes tòniques amargues i altres preparacions per millorar la gana i la digestió, ja que es creu que estimulen la secreció d’àcid gàstric. Cap dels seus usos ha estat demostrat com a beneficiós en estudis amb humans, per tant no hi ha prou evidència científica dels seus efectes, però se li han atribuït tradicionalment diversos usos medicinals.
La cnicina i el poliacetilè que conté el card es creu que tenen activitat contra alguns tipus de bacteris. Els lignans, podrien tenir efecte contra el VIH, tot i que no està clar.
Usat, també, com a remei contra el càncer (Essiac, una barreja de diverses herbes) i contra la inflamació, amb resultats prometedors.
Altres efectes que se li han atribuït són: astringent, colerètic, contraceptiu, diaforètic, diürètic, expectorant, antipirètic...
Està contraindicat en pacients amb úlceres gàstriques, trastorns de reflux i altres malalties on no sigui convenient l’increment de secreció d’àcid gàstric. La ingestió a llarg termini dels tanins que conté el card, responsables del gust amarg, poden causar molèsties gastrointestinals entre altres coses.
S’ha usat tradicionalment per estimular la menstruació i l’avort, de manera que s’ha d’evitar durant l’embaràs. I tot i que ha sigut usat per estimular la circulació de la llet materna, al no tenir informació sobre la seva seguretat, es recomana no prendre’n, tampoc, durant la lactància.
Es recomana, per possibles interaccions, no pendre-ho amb fàrmacs que disminueixin la secreció gàstrica (protectors gàstrics), amb fàrmacs o aliments que incrementen el risc de sagnat (àcid acetilsalicílic, anticoagulants, antiinflamatoris no esteroïdals, Ginkgo biloba...) ni amb fàrmacs com metronidazol o disulfiram, podent provocar nàusees o vòmits pel contingut d’alcohol de molts tints.