Delphinium gracile DC., Syst. Nat. 1: 347 (1817)
=Delphinium peregrinum subsp. gracile (DC.) O. Bolòs & Vigo in Butll. Inst. Catalana Hist. Nat. 38: 64 (1974)Esperó de cavaller en flor, Riba-roja (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 23 de juny de 2013 |
Planta herbàcia anual de la família de les ranunculàcies, prima, glabra o amb pilositat molt curta, rarament més alta de 80 cm; tiges erectes, poc ramificades, rames de 10-30 cm.
Arrel d'esperó de cavaller, Riba-roja (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 23 de juny de 2013 |
Plec d'herbari d'esperó de cavaller, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 17 de juliol de 2011 |
Tija i fulles d'esperó de cavaller, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 30 de juny de 2013 |
Tija i fulles d'esperó de cavaller, Riba-roja (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 23 de juny de 2013 |
Tija i fulles d'esperó de cavaller, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 30 de juny de 2013 |
Fulles superiors enteres o 2-3 pinnatisectes i les inferiors i les basals 3-5 pinnatisectes, totes amb les divisions linears.
Poncelles d'esperó de cavaller, Riba-roja (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 23 de juny de 2013 |
Flor d'esperó de cavaller, Riba-roja (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 23 de juny de 2013 |
Inflorescència d'esperó de cavaller, Riba-roja (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 23 de juny de 2013 |
Flors d'esperó de cavaller, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 30 de juny de 2013 |
Inflorescència en raïm no massa dens, amb 5-15 flors blaves; bràctees linears; sèpals petaloides de 6-7 mm; esperó de 15-20 mm més llarg que 2,5 vegades els pètals laterals; pètals laterals amb el limbe oblong, més llarg que ample, poc cordat a la base, exsert. Floreix de finals de maig al setembre.
Fruit tricarpelar en 3 fol·licles de 7-11 mm, pilosos o glabres; granes nombroses, cobertes de membranes transversals.
Hàbitat d'esperó de cavaller, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 30 de juny de 2013 |
Habita els herbassars de les vores de les brolles, dels camps, als bancals incultes, etc. (Secalion mediterraneum).
És rar i gens abundant.
Distribució mediterrània de l'oest.
És un tàxon que a les nostres terres mostra caràcters intermedis entre el que comentem en aquesta entrada i el D. halteratum Sm. subsp. verduense (Balb.) Graebn. & P. Graebn. i és possible que el tractament qui li donen Bolòls & Vigo (1984) sigui el més correcte; fins i tot podem especular que se li podria donar el tractament de varietat dins de D. peregrinum L. si aquesta nomenclatura espècifica és la correcta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada