Card marià

Silybum marianum (L.) Gaertn., Fruct. Sem. Pl. 2: 378 (1791)
=Carduus marianus L., Sp. Pl.: 823 (1753) [basiònim]

Card marià florit, la Torre de l'Espanyol, (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Planta anual o biennal de la família de les compostes (Asteraceae), card molt robust, erecte, poc ramificat, molt espinós; tiges molt altes, sovint superen els 2 m i de vegades poden superar els 3 m, molt pilós, amb solcs longitudinals però no alats, molt foliós cap a la base, molt tomentós (toment araneós) sota els capítols.

Original book source: Prof. Dr. Otto Wilhelm Thomé Flora von Deutschland,
Österreich und der Schweiz 1885, Gera, Germany. Source: www.biolib.de

Card marià, tija i fulles, la Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
14 d'abril de 2013

Fulles molt grans, no decurrents, amb nervació pinnada i nervis molt prominents que formen un reticle blanquinós molt marcat, de pinnatífides a pinnatipartides, amb els lòbuls serrulats i els àpex amb espines grogues de fins a 15 mm, sobretot les basals, de fins a 45 x 12 cm, les inferiors rosulades i una mica peciolades, les caulinars sèssils i una mica auriculades i una mica més petites i menys dividides.

Card marià, fulles, la Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Card marià, capítol immadur, la Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Inflorescència en capítols solitaris al capdamunt de les rames, sobre peduncles tomentosos de fins a 25 cm; involucre de fins a més de 30 x 35 mm, ovoide, glabre o de vegades amb pèls tomentosos; bràctees disposades en fins a més de 5 sèries, verdes a excepció dels marges i l'àpex que són groguencs, les bràctees exteriors són recorbades de fins a més de 5 cm i té l'àpex en forma d'espina molt punxenca que de vegades supera els 2 cm de llargada; corol·la purpúria de fins a més de 35 mm, tub de 20-25 mm molt estret i blanquinós, limbe de fins a 10 mm purpuri, amb 5 lòbuls de fins a 8 mm i linears; androceu amb les anteres de fins a 8 mm, purpúries amb apèndix de fins a 0,3 mm. Floreix de l'abril al juliol, rarament més tard.

Fruit en aqueni de fins a 7-8 x 3,5 mm, de secció circular o el·líptica, de color marronós a la maduresa; papus intern i extern, el papus extern amb 4(5) files de pèls escabres de fins a 15-18 mm o poc més i  inserits en un anell, el papus intern amb pèls o cilis de fins a 1 mm.

Card marià, hàbitat, la Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
14 d'abril de 2013

Habita els cardassars a les vores dels camps i de les xarxes viàries, en sòls bastant nitrificats (Silybo-Urticion).

És molt comú i sovint abundant a tota la comarca.

Distribució àmpliament mediterrània i europea del sud fins el SW asiàtic, ha estat introduïda i està naturalitzada a Macaronèsia, i a gran part de la resta de continents.

Des d'antic, s'ha utilitzat per diverses malalties del fetge. Les fulles i els capítols tenen diversos usos culinaris.


Actualitzat: 17 de maig de 2020