Translate

dimarts, 13 d’agost de 2013

Cardot tenuïflor

Carduus tenuiflorus Curtis Fl. Lond. 2(6): t. 55 (1793)
=Carduus pycnocephalus L.,  Sp. Pl. ed. 2 1151 (1763)
  subsp. tenuiflorus (Curtis) Batt., Fl. Algérie, Dicot.: 524 (1889)
=Carduus corbariensis Timb.-Lagr. & Thévenau in Mém. Acad. Sci. Toulouse, ser. 7 6: 647 (1874)
=Carduus malacitanus Boiss. & Reut., Pugill. Pl. Afr. Bor. Hispan.: 62 (1852)



Cardot tenuïflor en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Planta herbàcia, anual o biennal, de la família de les compostes (Asteraceae), verda, no densament tomentosa, pilosa a l'anvers foliar, espinosa; tiges de fins a 1,5 m normalment més baixes, simples o ramificats, amb pilositat aracnoide, alades i inintirrumpudes fins a l'àpex.


Plec d'herbari de cardot tenuïflor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
13 d'abril de 1992 [FLS02185]


Cardot tenuïflor, tija i fulles, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
14 d'abril de 2013

Fulles pinnatipartides, amb fins a 10 parells de lòbuls, amb l'anvers poc pilós amb pèls pluricel·lulars  el revers amb pèls unicel·lulars i amb pilositat aracnoide, espines de fins a més de 10 mm.


Cardot tenuïflor en flor, detall dels capítols, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Cardot tenuïflor en flor, detall dels capítols, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Inflorescència amb capítols agrupats en cimes denses, de fins a més de 5 capítols, amb el peduncle molt curt; involucre de fins a 20 x 10 o poc més, d'aspecte cilíndric; bràctees una mica recorbades amb el marge escariós, glabres o aracnoides, amb l'àpex acabat en una espina de fins a 3 mm; flors purpúries o blanques, amb el tub de fins a més de 5 mm i el limbe sovint de poc més de 6 mm. Floreix de l'abril al juny.

Fruits en aqueni de fins a 4,5 x 2mm, groguencs i amb una prominència apical; papus de fins a 13 mm.


Cardot tenuïflor, hàbitat, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

 Habita els herbassars ruderals, les vores dels camps i de les xarxes viàries, en sòls poc o molt eutròfics (Chenopodietalia).

És molt comú i abundant a tota la comarca.

Distribució àmpliament mediterrània, és nativa de Gran Bretanya i arriba ocasionalment als països escandinaus.

Part de la nomenclatura es basa en Greuter, W. (2006-2009): Compositae (pro parte majore). – In: Greuter, W. & Raab-Straube, E. von (ed.): Compositae. Euro+Med Plantbase - the information resource for Euro-Mediterranean plant diversity. Published on the Internet http://ww2.bgbm.org/EuroPlusMed/ [accessed 13/viii/2013] i en Flora europea en línia 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada