Sisymbrium runcinatum Lag. ex DC., Syst. Nat. 2: 478 (1821)
=S. lagascae Amo, Fl. Fan. Peníns. Ibérica 6: 529 (1873)
=Chamaeplium runcinatum (DC.) Hayek in Repert. Spec. Nov. Regni Veg. Beih. 30: (1) 378 (1925)
=Thellungiella runcinata (Lag. ex DC.) Oprend. Rast. Srednei Azii 4: 62 (1974)
=Chamaeplium runcinatum (DC.) Hayek in Repert. Spec. Nov. Regni Veg. Beih. 30: (1) 378 (1925)
=Thellungiella runcinata (Lag. ex DC.) Oprend. Rast. Srednei Azii 4: 62 (1974)
var. hirsutum (Lag. ex DC.) Coss., Notes Pl. Crit. 95 (1851)
=S. hirsutum Lag. ex DC., Syst. Nat. 2: 478 (1821)
=S. hirsutum Lag. ex DC., Syst. Nat. 2: 478 (1821)
Planta anual de la família de les crucíferes (Brassicaceae), pluricaule, glabra o pilosa; tiges de fins a 40 cm o rarament més, ascendents o prostrades.
Plec d'herbari de sisimbri runcinat, Juneda (L), les Garrigues, Catalonia, abril de 1992 [FLS02111/atacat pel corc] |
Sisimbri runcinat en flor i fruit, detall de les fulles, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013 |
Fulles basals normalment en roseta, runcinades i pinnatífides, amb fins a 8 parells de lòbuls triangulars, amb pilositat variable però més abundant als marges, les fulles caulinars semblants a les basals però més petites i amb menys lòbuls, les superiors de menys de 3 cm.
Inflorescència en forma d'espiga foliosa i corimbiforme a l'àpex, flors solitàries a l'axil·la de les fulles (bràctees), les inferiors surten a la base de la tija; pedicels d'1 mm i de fins a 3 mm a la fructificació; sèpals de fins a 2,5 mm; pètals grocs, de fins a 3,5 mm poc més llargs que els sèpals; 6 estams, els 2 laterals més petits, de fins a 2,5 mm, els mitjans 0,5 mm més llargs, anteres de fins a 0,4 mm, groguenques o blavoses. Floreix de març a maig.
Sisimbri runcinat en flor i fruit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013 |
Sisimbri runcinat en fruit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013 |
Sisimbri runcinat en fruit, detall, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013 |
Fruits en síliqua de fins a 35 x 1,5 mm, erectes o ascendents, encorbats o rarament rectes, atenuats de la base a l'àpex; valves amb nervis poc marcats; estil d'1 mm més estret que les valves; estigma un poc bilobat; més de 20 granes per síliqua, rarament més de 50, de fins a 1 x 0,5 mm, una mica comprimides.
Sisimbri runcinat en fruit, hàbitat, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013 |
Habita els erms, herbeis ruderals en llocs molt assolellats, indiferent al sòl (Salsolo-Peganetalia).
És rara a la part continental i molt rara cap al Pas de l'Ase, sempre poc abundant i desapareix als herbeis amb influència més litoral.
Distribució mediterrània i irania-turaniana.
Les plantes de la nostra comarca són força piloses i pertanyen a la var. hirsutum.
Actualitzat a data: 26 d'agost, 14:31 h.
Les plantes de la nostra comarca són força piloses i pertanyen a la var. hirsutum.
Actualitzat a data: 26 d'agost, 14:31 h.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada