Herba de la marfuga

Aristolochia pistolochia L., Sp. Pl.: 962 (1753)

Herba de la marfuga florida, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2011

Planta perenne de la família de les aristolocàcies, amb rizomes tuberosos (geòfit)fasciculats, gruixuts, cilíndrics; tiges ramificades, ascendents o ajagudes, difuses, normalment no sol superar els 20 cm.

Plec d'herbari d'herba de la marfuga, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, abril de 1992 [FLS02314]

Herba de la marfuga florida, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
març de 2011

Fulles enteres, gruixudes, ovades triangulars, de fins a 4 x 3 cm, cordades, amb pilositat molt curta i aspra, pecíol curt, marge denticulat i cartilaginós; anvers verd i revers més glauc i reticulat i amb els nervis molt marcats.

Herba de la marfuga florida, detall de la flor, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre,
Catalonia, març de 2011

Herba de la marfuga florida, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2011

Flors solitàries, axil·lars, de fins a poc més de 5,5 cm, amb els pecíols més curts que els peduncles; corol·la de fins a 4,5 cm, amb un tub llarg eixamplat a la base i acabat a l'àpex amb un apèndix liguliforme (limbe), cara interna del limbe fosca amb nervis de tonalitat marró. Floreix del març al juny.

Herba de la marfuga en fruit Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2011

Fruit en càpsula globosa de fins a 3 cm de diàmetre, normalment erecta; s'obre mitjançant 6 valves que deixen anar les llavors.

Herba de la marfuga florida, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2011

Habita les garrigues clares i les brolles, sovint en sòls pedregosos (Rosmarinetalia).

És comú, aquí i allí, no gaire abundant.

Distribució mediterrània de l'oest.

És congènere dels carbassots pudents.

Segons Foni i Quer (1962), a Catalunya s'ha fet servir per curar certes malalties epidèmiques imprecises del bestiar (epizootiques), d'aquí el seu nom popular; també s'ha fet servir per curar les malalties relacionades amb la fel, també se'n diu herba felera; aquest darrer nom també se li dóna a la iva artètica (Ajuga chamaepytis).

Creat a data: 15/IX/2013, 22:45 h.
Actualitzat a data: 15/IX/2013, 22:45 h.