Astragalus stella L., Syst. Nat. ed. 12, 2: 734. 1767
Astràgal estelat en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011 |
Planta anual (teròfit reptant) de la família de les lleguminoses (papilionàcies), pilosa, grisenca, pèls de fins a 2 mm, basifixos, blanquinosos i negres els de la base de les inflorescències, unicaule o ramificada; tiges ajagudes, rarament ascendents de fins a 2 pams o una mica més.
Astràgal estelat, fulles, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011 |
Fulles compostes, imparipinnades, de fins a 10 x 2 cm, amb fins a 12 parells de folíols; estípules lliures de fins a 7 mm, lanceolades triangulars; pecíol de fins a 1 cm cobert de pèls; folíols de fins a 15 x 5 mm, el·líptics, obtusos i més o menys pilosos per ambdues cares i amb els marges clars.
Astràgal estelat en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011 |
Inflorescències en raïms de pedicels tan curts que semblen un glomèrul, de fins a 8-10 flors com a molt, pedicels molt curts o inexistents; peduncle de fins a 12 cm; bràctees de fins a 3,5 mm amb pèls blancs i negres com altres parts de la inflorescència; calze de fins a 11 mm, molt pilós, una mica campanulat, dents tan llargues com el tub; corol·la blavosa o violeta amb els pètals molt desiguals, estendard de fins a 11 mm, emarginat, més llarg que les ales i la carena, ales de fins a 8 mm i carena amagada sota les ales de fins a 6 mm; androceu amb 10 estams.
Floreix del març al juny.
Astràgal estelat en fruit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011 |
Fruits en llegum quasi rectes de fins a poc més de 15 x 3 mm, erectes i/o patents, quasi cònics, bec curt amb restes de l'estil, solcades dorsalment per una clara comissura, pilositat llarga i curta, de secció bilocular -septat- i amb fins a 6 granes per lòcul; granes de fins a 2 x 3 mm, marronoses, recorden la taba (os del tars entre la tíbia i el peroné), osset amb el qual es juga al joc de la taba.
Habita els pradells d'anuals, erms, llistonars, camps, etc. (Thero-Brachipodietalia)
És més comú del que pot semblar pel seu mimetisme i petita mida, de vegades abundant.
Distribució nord-oest (i est) de la mediterrània, incloent algunes localitats de Marroc i Algèria.
Actualitzat a data: 22/X/2013, 15:00 h.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada