Crepis vesicaria L., Sp. Pl.: 805. 1753
subsp. taraxacifolia (Thuill.) Thell. in Schinz & Keller, Fl. Schweiz, ed. 3, 2: 361. 1914
=Crepis taraxacifolia Thuill., Fl. Env. Paris, ed. 2: 409. 1799
=Barkhausia taraxacifolia (Thuill.) DC., in Lamarck & Candolle, Fl. Franç., ed. 3, 4: 43. 1805
|
Cap-roig florit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2012 |
Planta anual o perennant, sovint biennal, (hemicriptòfit escapós) de la famíla de les compostes (Asteraceae), erecta, bastant ramificada a la part mitjana i superior, amb olor herbàcia no fètida, amb làtex; tiges vermelloses, costades, de vegades piloses sovint a la part superior; arrel napiforme, pivotant, no gaire gruixuda.
|
Plec d'herbari de cap-roig, Riba-roja (T), Alta Ribera d'Ebre, maig de 1996 [FLS10305] |
|
Plec d'herbari de cap-roig, detall, Riba-roja (T), Alta Ribera d'Ebre, maig de 1996 [FLS10305] |
|
Cap-roig, fulla i tija, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2012 |
Fulles basals pinnatipartides de fins a 25 x 10 cm, les caulinars disminueixen en quantitat i grandària cap a l'àpex de la planta i auriculades i amplexicaules, les superiors estretes i bracteïformes.
|
Cap-roig florit, inflorescència, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2012 |
|
Cap-roig florit, inflorescència, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2012 |
Inflorescència en cima corimbiforme laxa; involucre de fins a 15 x 7 amb pilositat densa que li dóna un aspecte cendrós o grisenc; bràctees externes lanceolades i disposades laxament, no gaire o gens imbricades; receptacle amb cilis molt fins que sovint passen desapercebuts; flors ligulades, grogues amb el revers amb bandes longitudinals roses o purpúries.
Floreix de finals de febrer fins a entrat l'estiu.
|
Cap-roig, detall de capítol seccionat, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
maig de 2012 |
|
Cap-roig, detall de capítol seccionat, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
maig de 2012 |
Fruit en aqueni de fins a 8 mm, de groguenc a marró pàl·lid, amb tots els aquenis amb els becs iguals o de vegades, molt rarament, els dels aquenis de les flors més externes amb el bec més curt, amb el cos costat fins al bec que és una mica muricat, papus blanc que sobresurt de les bràctees de l'involucre, amb els pèls escabres -caràcter visible a contrallum-; el papus es desprèn precoçment de l'aqueni.
|
Cap-roig, detall de l'hàbitat, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
maig de 2012 |
Habita els herbeis i herbassars ruderals de les vores de camins i de xarxes viàries, té preferència pels que són més o menys humits.
És planta molt comú i de vegades molt abundant.
Distribució europea i mediterrània.
Creat a data: 08/XI/2013, 21:30 h.
Actualitzat a data: 08/XI/2013, 21:30 h.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada