Lycopus europaeus L.
El malrubí d'aigua és una herba perenne que no arriba al metre, té arrels rizomatoses i la tija erecta té 4 angles, és a dir, és de secció quadrangular i està envoltada per pèls molts fins.
Les fulles són lanceolades i dentades o lobulades de fins a 1 cm de llargues i 4 mm d'amplada; són glanduloses però la planta no és gaire aromàtica.
Les flors estan agrupades en inflorescències al voltant de les aixelles de les fulles i protegides per bractèoles; el calze, amb 5 dents, és acampanat i d'uns 3 mm; la corol·la és poc més llarga amb 4 o 5 lòbuls; els estams sobresurten de la corol·la i tenen les anteres violàcies; els fruits, formats per 4 peces anomenades núcules que tenen forma de ferradura, no arriben als 2 mm.
Viu als herbassars vora l'Ebre i altres corrents d'aigua i fins hi tot vora alguna bassa entollada, de vegades al mig del canyissar. No és rara al seu habitat típic.
En infusions s'ha utilitzat contra la febre i les hemorràgies.
Inflorescència de malrubí d'aigua, herbassar higròfil vora l'Ebre, Flix |
El malrubí d'aigua és una herba perenne que no arriba al metre, té arrels rizomatoses i la tija erecta té 4 angles, és a dir, és de secció quadrangular i està envoltada per pèls molts fins.
Flors de malrubí a les aixelles de les fulles |
Rama amb fulles i flors, Boca Bovera, Flix, setembre de 2012 |
Les fulles són lanceolades i dentades o lobulades de fins a 1 cm de llargues i 4 mm d'amplada; són glanduloses però la planta no és gaire aromàtica.
Della de la inflorescència, Boca Bovera, Flix, setembre de 2012 |
Les flors estan agrupades en inflorescències al voltant de les aixelles de les fulles i protegides per bractèoles; el calze, amb 5 dents, és acampanat i d'uns 3 mm; la corol·la és poc més llarga amb 4 o 5 lòbuls; els estams sobresurten de la corol·la i tenen les anteres violàcies; els fruits, formats per 4 peces anomenades núcules que tenen forma de ferradura, no arriben als 2 mm.
Flors de malrubí a les aixelles de les fulles |
Viu als herbassars vora l'Ebre i altres corrents d'aigua i fins hi tot vora alguna bassa entollada, de vegades al mig del canyissar. No és rara al seu habitat típic.
En infusions s'ha utilitzat contra la febre i les hemorràgies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada