Atriplex halimus L.
El salat blanc o sosa és un arbust de la família de les bledes (quenopodiàcia) que no sol superar els 2 m; té les branques anguloses i tot ell és d'aspecte grisenc blanquinós o platejat.
És una espècie monoica; és a dir, les flors són unisexuals i estan agrupades en inflorescències espiciformes, les masculines pentàmeres i les femenines amb 1 sol ovari estan al mateix peu; estan embolcallades per dues bràctees. Les llavors, d'1 mm de diàmetre i fosques, són orbiculars i estan comprimides lateralment. Floreix del maig fins al desembre.
Les fulles són enteres, ovades o rombals de fins a 4 cm de llargada, gruixudes i brillants.
Viu a diferent tipus de sòl, amb preferència pels sòls salins, és per tant una planta de tendència halòfila; sovint, les fulles poden secretar sal. És una planta comú a la Mediterrània i al nord d'Àfrica. A les nostres terres té preferència continental, és fa molt rara aigües avall del Pas de l'Ase i és molt abundat en alguns erms de Riba-roja cap a Meqinensa.
Són comestibles en amanida i així no cal posar-hi sal. Es cultiva com a ornamental pel seu color i la seva resistència.
 |
| Inflorescència de salat blanc, Flix |
El salat blanc o sosa és un arbust de la família de les bledes (quenopodiàcia) que no sol superar els 2 m; té les branques anguloses i tot ell és d'aspecte grisenc blanquinós o platejat.
 |
| Inflorescència de salat blanc, Riba-roja |
És una espècie monoica; és a dir, les flors són unisexuals i estan agrupades en inflorescències espiciformes, les masculines pentàmeres i les femenines amb 1 sol ovari estan al mateix peu; estan embolcallades per dues bràctees. Les llavors, d'1 mm de diàmetre i fosques, són orbiculars i estan comprimides lateralment. Floreix del maig fins al desembre.
 |
| Fulles i inflorescències immadures de salat blanc, Riba-roja |
Les fulles són enteres, ovades o rombals de fins a 4 cm de llargada, gruixudes i brillants.
 |
| Mates de salat blanc, Riba-roja |
Viu a diferent tipus de sòl, amb preferència pels sòls salins, és per tant una planta de tendència halòfila; sovint, les fulles poden secretar sal. És una planta comú a la Mediterrània i al nord d'Àfrica. A les nostres terres té preferència continental, és fa molt rara aigües avall del Pas de l'Ase i és molt abundat en alguns erms de Riba-roja cap a Meqinensa.
Són comestibles en amanida i així no cal posar-hi sal. Es cultiva com a ornamental pel seu color i la seva resistència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada