Ecballium elaterium (L.) A.Rich.
Planta herbàcia, monoica (rarament dioica), normalment reptant, ajaguda o poc erecta, amb les tiges carnoses, tota ella amb pèls rígids i aspecte grisenc, pot arribar als 80 cm o 1 m en lloc nitrogenats; té l'arrel en forma de petit nap.
Les fulles son triangulars i de base sagitada o cordada una mica carnoses, el picol és llarg, sovint de més de 10 cm. Les flors són unisexuals, tant les femenines com les masculines són força semblants, tenen 5 pètals soldats de color groc de fins a 15 mm.
El fruit és una mena de cogombre petit, recorda un meló diminut, com tota la planta cobert de pèls rígids, quan és madur amb el mínim contacte es separa del pedicel i es projecta expulsant el líquid i les llavors, d'aquí el nom popular d'esqitxagosos; les llavors tenen són enganxoses.
Floreix durant una bona part de l'any però de manera més comú durant l'estiu,
Viu a als erm i descampats molt secs de tota la comarca, és ruderal de llocs molt nitrogenats, o sigui que li agrada l'hàbitat a la vora de les vies de trànsit, camins, etc.
És una planta considerada tòxica.
 |
| Planta de fructificada d'esquitxagosos, amb els cogombrets madurs, Flix |
Planta herbàcia, monoica (rarament dioica), normalment reptant, ajaguda o poc erecta, amb les tiges carnoses, tota ella amb pèls rígids i aspecte grisenc, pot arribar als 80 cm o 1 m en lloc nitrogenats; té l'arrel en forma de petit nap.
 |
| Flor masculina de |
Les fulles son triangulars i de base sagitada o cordada una mica carnoses, el picol és llarg, sovint de més de 10 cm. Les flors són unisexuals, tant les femenines com les masculines són força semblants, tenen 5 pètals soldats de color groc de fins a 15 mm.
 |
| Fruit de |
El fruit és una mena de cogombre petit, recorda un meló diminut, com tota la planta cobert de pèls rígids, quan és madur amb el mínim contacte es separa del pedicel i es projecta expulsant el líquid i les llavors, d'aquí el nom popular d'esqitxagosos; les llavors tenen són enganxoses.
Floreix durant una bona part de l'any però de manera més comú durant l'estiu,
Viu a als erm i descampats molt secs de tota la comarca, és ruderal de llocs molt nitrogenats, o sigui que li agrada l'hàbitat a la vora de les vies de trànsit, camins, etc.
És una planta considerada tòxica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada