Cyperus eragrostis Lam.
La serrana d'Àmerica és un planta herbàcia perenne de la família de les ciperàcies, té rizomes curts i es pot reproduir vegetativament; sovint supera el mig metre d'alçada, la tija és de secció triangular.
Les fulles fan fins a 40 cm de llarg per uns 1,5 cm d'amplada i tenen una bèina que envolta la tija.
Les flors estan agrupades en espiguetes i les espiguetes en una umbel·la molt densa amb uns 5-10 radis. Té fins a 30 flors per espícula, són de color verd i tenen 1 estam i 3 estigmes; el fruit és una núcula molt petita de color negre. Floreix a partir del juliol i la floració s'allarga fins al novembre.
Viu als herbassars humits i descampats a les vores del riu, sovint en llocs temporalment inundats; més rar a les terres conreades i nitrificades, tolera els llocs salabrosos.
És una planta comú a les vores de l'Ebre, oriunda d'Àmerica del Nord, cada cop s'estén més tant a la nostra comarca com a la Península Ibèrica, ocupa els hàbitats esmentats des del Delta de l'Ebre i va pujant Segre amunt.
Molt propera a la xufla (Cyperus esculentus), molt rara a la comarca, i també a altres serranes abundants als mateixos hàbitats o a d'altres semblants.
Inflorescència de serrana d'Àmerica, Riba-roja d'Ebre |
La serrana d'Àmerica és un planta herbàcia perenne de la família de les ciperàcies, té rizomes curts i es pot reproduir vegetativament; sovint supera el mig metre d'alçada, la tija és de secció triangular.
Inflorescència de serrana d'Àmerica, Riba-roja d'Ebre |
Les fulles fan fins a 40 cm de llarg per uns 1,5 cm d'amplada i tenen una bèina que envolta la tija.
Les flors estan agrupades en espiguetes i les espiguetes en una umbel·la molt densa amb uns 5-10 radis. Té fins a 30 flors per espícula, són de color verd i tenen 1 estam i 3 estigmes; el fruit és una núcula molt petita de color negre. Floreix a partir del juliol i la floració s'allarga fins al novembre.
Inflorescència de serrana d'Àmerica, Riba-roja d'Ebre |
Viu als herbassars humits i descampats a les vores del riu, sovint en llocs temporalment inundats; més rar a les terres conreades i nitrificades, tolera els llocs salabrosos.
És una planta comú a les vores de l'Ebre, oriunda d'Àmerica del Nord, cada cop s'estén més tant a la nostra comarca com a la Península Ibèrica, ocupa els hàbitats esmentats des del Delta de l'Ebre i va pujant Segre amunt.
Molt propera a la xufla (Cyperus esculentus), molt rara a la comarca, i també a altres serranes abundants als mateixos hàbitats o a d'altres semblants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada