Mansega

Cladium mariscus (L.) Pohl

A primera línia, mansega a les vores de l'Ebre, Riba-roja d'Ebre

La mansega és un helòfit o hidròfit radicant (planta que arrela a l'aigua) d'aigües quietes, té rizomes i una tija molt robusta que supera sovint els 2,5 m, té l'aspecte de jonc, la tija és fistulosa (buida per dintre, com el canyís).

Poblament de mansega, entre l'aigua i el bosc de ribera, Vinebre

Les fulles tenen una beina que envolta la tija, que és foliosa, fins a dalt de tot; poden superar el metre de llargada i 1,5 cm d'amplada, són escabres i vulnerants.

Inflorescència de mansega, vores del Matarranya, Faió

Les flors estan agrupades en espiguetes que, a la vegada, s'agrupen en una panícula al capdamunt de la tija, finalment penjant quan madura. Les espiguetes són ovoides i marronoses. Normalment té fins a 3 flors i la superior sol ser masculina i les altres hermafrodites; els estams i els estigmes els trobem en número de 2 o 3. El fruit és una núcula de secció triangular que no supera els 3 mm.

Inflorescència de mansega, vores del Matarranya, Faió

Viu a les vores de l'Ebre i d'altres corrents d'aigua, vora els canyissars, les comunitats de balques i el bosc de ribera; també viu en rierols que s'assequen en període estival però que el nivell freàtic és alt.

És comú al seu hàbitat i en certs punts forma unes grans poblacions.