Vidiella

Clematis flammula L.

Mata florida de vidiella arrapada a un herbassar, La Palma d'Ebre, octubre de 2012

La vidiella és una liana de la família de les ranunculàcies, és perennifòlia i té la tija estriada, plena i la base llenyosa; pot superar els 10 metres de llargada.

Fulles compostes de vidiella, La Palma d'Ebre, octubre de 2012

Fulles i folíols de vidiella, La Palma d'Ebre, octubre de 2012

Les fulles són compostes i dividides dues vegades, els folíols són lanceolats o linears, els pecíols s'entortolliguen sobre les branques de diverses espècies de matolls i bardisses. En alguns casos pot ser nociva per a determinades espècies.

Flors de vidiella, La Palma d'Ebre, octubre de 2012

Les flors s'agrupen en cimes; tenen els 4 sèpals de color blanc i pilosos pel revers, de poc mes de 15 mm de llarg. No té pètals visibles, els estams són molt nombrosos i les flors, de poc més de 2-3 cm de diàmetre; són oloroses i recorden el gessamí. Floreix a l'estiu i la floració s'allarga fins a començament de la tardor, sovint conviuen flors i fruits al mateix peu.

Rama en fruit de vidiella, La Palma d'Ebre, octubre de 2012

Detall dels fruits de vidiella, La Palma d'Ebre, octubre de 2012

Els fruits són núcules molt comprimides lateralment i tenen uns llargs apèndixs emplomallats i formen petits grups.

Mata de vidiella arrapada a un herbassar, La Palma d'Ebre, octubre de 2012

Viu a les garrigues, bardisses i matollars esclarissats.

És una planta molt irritant pel seu contingut en anemonol i saponines; fresca i matxucada sobre la pell provoca irritacions vesicants, sembla ser que un cop seca perd aquestes propietats irritants. Sols s'ha d'usar per indicacioó d'un facultatiu. En castellà s'anomena "herba dels pidolaires" perquè la feien servir per provocar-se llagues.

Es diferencia de la vidalva (Clematis vitalba), molt més rara a la nostra comarca, perquè aquesta darrera té les fulles 1 sol cop dividides i els sèpals són pilosos per les dues cares, entre d'altres característiques.