Pistacia vera L.
|
Conreu de pistatxer, a primer terme un exemplar femení, Maials cap a Flix, octubre de 2012 |
El pistatxer o arbre dels festucs és congènere de la
noguerola i de la
mata, com ells és dioic, amb peus masculins i femenins; és de fulla caduca i pot arribar als 10 m.
|
Exemplar femení de pistatxer, s'observa el peu franc, Maials cap a Flix,
octubre de 2012 |
|
Peu franc de pistatxer cobert de líquens, Maials cap a Flix, octubre de 2012 |
|
Fulles compostes i fruits quasi madurs de pistatxer, Maials cap a Flix,
octubre de 2012 |
Les fulles fan uns 20 cm de llarg i són compostes i imparipinnades, formades per fins a 5-7 parells de foliols endurits, que recorden les de la
noguerola.
|
Fulles compostes i fruits quasi madurs de pistatxer, Maials cap a Flix, octubre de 2012 |
Les flors, unisexuals, no tenen pètals i estan agrupades en panícula, són molt semblants als seus congèneres esmentats anteriorment.
|
Fruits quasi madurs (pistatxos o festucs) de pistatxer, Maials cap a Flix, octubre de 2012 |
El fruit (drupa) és de forma ovoide i de color roig, té una sola llavor i s'anomena pistatxo o festuc.
|
Fruits madurs (pistatxos o festucs) de pistatxer, Maials cap a Flix, octubre de 2012 |
És originari d'Àsia i aguanta millor que els ametllers les sequeres; el seu creixement és lent. Ja es conreava en temps de la dominació dels musulmans i sembla que, per desconeixement, es van arrencar els arbres no productius que precisament eren els mascles i per aquesta raó es va perdre el seu conreu. Podeu veure en el següent
enllaç les característiques de la composició del fruit i d'altres informacions interessants.
A la nostra zona s'ha conreat a Maials fins al límit del terme de Flix, sembla que ha arrelat amb força i la seva fructificació ha trigat uns anys a ser bona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada