Translate

dilluns, 8 d’octubre de 2012

Pastanaga borda

Daucus carota L.



Umbel·la en flor de pastanaga borda, Flix, Sebes, setembre de 2012

Herba de la família de les umbel·líferes com el fonoll d'aigua, normalment de desenvolupament biennal; erecta i ramificada al capdamunt, una mica pilosa; arrel sovint napiforme que pot recordar una pastanaga petita de tonalitat blanquinosa; pot arribar a superar el metre i mig d'alçada.



Fulla de pastanaga borda, Flix, Sebes, setembre de 2012

Fulles de fins a més de 30 cm, pinnatisectes o bi-pinnatisectes amb els segments linears o oblongs, amb la base en forma de beina que abraça la tija; verdes o de vegades amb tonalitats rogenques.



Umbel·la en fruit de pastanaga borda, Flix, Sebes, setembre de 2012

Inflorescència en forma d'umbel·la amb els radis poc desiguals que porten altres umbel·les al capdamunt amb els radis de les mateixes característiques. Tant les bràctees com les bractèoles de les umbel·les són profundament dividides en segments lacionars molt prims; els radis són incurvats i tanquen la umbel·la en una mena de glomèrul dens. Les flors tenen algunes flors centrals una mica rogenques, les laterals blanques, els pètals són emerginats o bífids. Floreix a partir del maig i fins ben entrat l'estiu. La trobem en fruit fins ben entrada la tardor i fins a començament d'hivern.




Detall d'umbel·la en fruit de pastanaga borda, Flix, Sebes, setembre de 2012


Els fruits són mericarps de poc més de 4 mm de llargada per 1 mm d'amplada i estan coberts d'agullons prims i durs que de vegades superen el mm de llarg.

Hi ha diverses varietats, la de color carbassa anomenada subsp. sativus, i les silvestres de rel més prima i blanquinosa i més comuns a la nostra comarca, la var. carota que té les umbel·les terminals sovint d'uns 10 cm i fins a 15 cm de diàmetre i que la seva alçada no sol superar el metre.

Viu als llocs herbosos dels camps i de les vores de camins, és comuna en tota la nostra comarca i en alguns llocs molt abundant.

És planta de distribució europea i  mediterrània del sud.

En medicina tradicional s'han fet servir l'arrel i el fruit com a diüretics. Les varietats conreades són molt riques en carotè i actua contra la falta de vitamina A i l'escorbut (vitamina C); ajuda a regular l'anèmia i augmenta la coloració de la pell.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada