Setaria verticilata (L.) Beauv.
El xereix o xereix comú o apegalós és una planta anual congènere del xereix d'aresta groga; té les setes amb denticles retorsos, aspra quan hom passa els dits per la inflorescència de baix a dalt, és molt aferradís o apegalós i s'adhereix fortament a la roba i al pèl dels animals; com els altres xereixos és planta anual.
Les mates d'aspecte cespitós tenen vàries tiges que poden arribar al metre de llarg, de vegades erectes però majoritàriament ajagudes.
Les fulles arriben als 30 cm de llarg per poc més de 1,5 cm d'amplada, ciliades al marge i amb una lígula de fins a 2 mm; el marge de les beines és més o menys ciliat, sovint poc evident.
La inflorescència en forma d'espiga és densa al moment de sortir de la beina i es fa més laxa i amb la base interrompuda quan va madurant de manera que les espiguetes queden de forma verticil·lada; cada espícula té 1 o de vegades 2 arestes. Floreix del juny fins a ben entrat l'octubre.
La fructificació s'allarga fins entrat l'hivern i sovint les espigues en fruit estan entortolligades entre elles, molt difícils de treure un cop s'han enganxat a la roba.
Habita als herbassar humits i nitrogenats, sobretot als horts i camps de regadiu abandonats, també és molt comú a les vores de camins i xarxes viàries.
La raça comuna és la var. verticilata, que té les setes retorses i és més apegalosa que l'anomenada var. ambigua que ha estat citada Ebre avall cap el Delta i la costa del País Valencià.
 |
| Herbassar amb força xereix, Riba-roja d'Ebre, octubre de 2012 |
El xereix o xereix comú o apegalós és una planta anual congènere del xereix d'aresta groga; té les setes amb denticles retorsos, aspra quan hom passa els dits per la inflorescència de baix a dalt, és molt aferradís o apegalós i s'adhereix fortament a la roba i al pèl dels animals; com els altres xereixos és planta anual.
 |
| Tija i fulles de xereix, Riba-roja d'Ebre, octubre de 2012 |
Les mates d'aspecte cespitós tenen vàries tiges que poden arribar al metre de llarg, de vegades erectes però majoritàriament ajagudes.
Les fulles arriben als 30 cm de llarg per poc més de 1,5 cm d'amplada, ciliades al marge i amb una lígula de fins a 2 mm; el marge de les beines és més o menys ciliat, sovint poc evident.
 |
| Tija, fulles i espigues de xereix, Riba-roja d'Ebre, octubre de 2012 |
La inflorescència en forma d'espiga és densa al moment de sortir de la beina i es fa més laxa i amb la base interrompuda quan va madurant de manera que les espiguetes queden de forma verticil·lada; cada espícula té 1 o de vegades 2 arestes. Floreix del juny fins a ben entrat l'octubre.
La fructificació s'allarga fins entrat l'hivern i sovint les espigues en fruit estan entortolligades entre elles, molt difícils de treure un cop s'han enganxat a la roba.
 |
| Tija, fulles i espigues de xereix, Riba-roja d'Ebre, octubre de 2012 |
Habita als herbassar humits i nitrogenats, sobretot als horts i camps de regadiu abandonats, també és molt comú a les vores de camins i xarxes viàries.
És l'espècie de xereix més comú i abundant a la nostra comarca on la podem trobar a qualsevol lloc de la nostra geografia. Es distribueix per bona part de les terres temperades de tot el món.
La raça comuna és la var. verticilata, que té les setes retorses i és més apegalosa que l'anomenada var. ambigua que ha estat citada Ebre avall cap el Delta i la costa del País Valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada