Translate

dijous, 13 de desembre de 2012

Arpell

Picris echioides L.


Capítol d'arpell amb les bràctees externes molt evidents, Riba-roja d'Ebre,
prop de la presa,  setembre de 2012

Planta herbàcia anual o perennant, de la família de les compostes; erecta i poc ramificada, híspida, amb els pèls forts, aspres i vesiculars o inflats a la base; rarament supera el metre d'alçada.



Fulla d'arpell, Riba-roja d'Ebre, prop de la presa,  setembre de 2012

Fulles basals reunides en petita roseta, oblongues, més o menys dentades, de fins a 20 x 5 cm; fulles de la tija més petites, les superiors reduïdes a bràctees i cordades o amplexicaules a la base.



Fulles de la roseta basal d'arpell, Riba-roja d'Ebre, prop de la presa,
 setembre de 2012

Flors agrupades en capítols; amb les (3) 5 bràctees exteriors cordades amb la base molt ampla, de fins a 20 x 10 mm, i que amaguen les 8 bràctees internes, que són lanceolades i més estretes; les flors són totes ligulades, lígules amb 5 dents apicals, grogues per l'anvers i amb tonalitats rogenques pel revers. Floreix del juny a finals de setembre.

Fruits en aquenis de fins a 7 mm, amb un bec de la mateixa llargada, amb el plomall (papus) plumós.

Habita els herbassars humits i més o menys nitròfils, també els horts, etc. (Ruderali-Secalietea).

És planta de distribució mediterrània i europea (latemediterrània).

A la nostra comarca, és una planta poc comú sense arribar a ser rara i, de vegades, abundant en alguns herbassars vora l'Ebre.

La infusió de les fulles és una mica amargant i, en algunes zones de la Península, s'ha fet servir com a antidiarreica.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada