Sanguinària

Lithospermum fruticosum L.

=Lithodora fruticosa (L.) Griseb.

Sanguinària florida, Flix cap a La Palma, Vingalis de Ferran del Sant,
novembre de 2012

La sanguinària és una mata (camèfit o planta llenyosa baixa amb les part aèries persistents tot l'any) de la família de les boraginàcies, molt ramificada i de tiges llenyoses més o menys erectes; normalment no supera el mig metre.

Tija i fulles de sanguinària, Flix cap a La Palma, Vingalis de
Ferran del Sant, novembre de 2012

Fulles linears o lanceolades de fins 23 x 3 mm, amb el marge revolut, sèssils, amb pilositat dura (híspides); els pèls surten de petits tubercles als marges i, als nervis, hi tenen abundants i petits pèls al revers que els donen una tonalitat blanquinosa.

Flors de sanguinària, Flix cap a La Palma, Vingalis de Ferran del Sant, novembre de 2012

Flors de sanguinària, Flix cap a La Palma, Vingalis de Ferran del Sant, novembre de 2012

Flors de sanguinària, Flix cap a La Palma, Vingalis de Ferran del Sant, novembre de 2012

Flors de sanguinària, Flix cap a La Palma, Vingalis de Ferran del Sant, novembre de 2012

Flors en inflorescència cimosa i foliosa; calze híspid com les fulles, dividit quasi fins a la base en 5 segments; corol·la de fins a poc més de 15 mm de llarga, sense pèls ni esquames a la gorja, amb el tub i els nervis purpuris i la resta de tonalitat blava; els 5 estams són inclusos; el fruit està format per 5 mericarpis allargats d'uns 4 x 2 mm. Floreix del febrer al maig però no és rar trobar-la florida a partir de l'octubre i fins al juny.

Sanguinària florida a la garriga, Flix cap a La Palma, Vingalis de
Ferran del Sant, novembre de 2012

Viu a les brolles de romer i xipell (Rosmarino-Ericion), a les garrigues i a les vores de matollars i bancals de secà, als sòls calcaris.

És molt comú i sovint abundant a tota la comarca.

De distribució mediterrània de l'oest, Península Ibèrica i sud de França amb alguna població al nord d'Àfrica.

S'ha vingut usant per "rebaixar la sang"; aquest terme, encara que una mica confús, és l'utilitzat popularment per netejar la sang qua s'ha tingut una infecció o malaltia o per disminuir la pressió sanguínia. Es considera també planta febrífuga. Les fulles i les flors es prenen en forma d'infusió en dejú. El seu nom deriva d'aquestes propietats; també se li diu herba de les set sangries o herba de la sang.