Azolla filiculoides Lam.
 |
| Plantes d'azol·la, Riba-roja d'Ebre, sobre la presa, setembre de 2011 |
 |
| Plantes d'azol·la, Flix, al riu sota el pont, setembre de 2011 |
Plantes aquàtiques flotants, de la família de les azol·làcies, molt propera a les falgueres; amb les tiges més o menys separades i cobertes per les fulles imbricades. Tenen associada en simbiosi una alga cianofícia (
Anaboena azollae).
 |
| Plantes d'azol·la, Riba-roja d'Ebre, sobre la presa, setembre de 2011 |
 |
| Plantes d'azol·la i de llentia d'aigua, Flix, al riu sota el pont, setembre de 2011 |
 |
| Plantes d'azol·la i de llentia d'aigua a l'esquerra, Flix, al riu sota el pont, setembre de 2011 |
Les fulles poden superar els 2 mm i tenen un marge hialí amb dues fileres de cèl·lules.
L'aparell reproductor, semblant al de les falgueres, és un esporangi en esporocarps esferoïdals envoltats per un indusi: té megàspores tuberculades amb 3 flotadors i microsporangis amb unes 60 micròspores. Floreix del juny a l'agost. També es reprodueix vegetativament.
 |
| Plantes d'azol·la (vermelloses) i de llentia d'aigua (verdes), Flix, al riu sota el pont, octubre de 2011 |
 |
| Plantes d'azol·la (vermelloses) i de llentia d'aigua (verdes), Flix, al riu sota el pont, octubre de 2011 |
 |
| Plantes d'azol·la (vermelloses) i de llentia d'aigua (verdes), Flix, al riu sota el pont, octubre de 2011 |
 |
| Plantes d'azol·la (vermelloses) i de llentia d'aigua (verdes), Flix, al riu sota el pont, octubre de 2011 |
 |
| Plantes d'azol·la (vermelloses) i de llentia d'aigua (verdes), Flix, al riu sota el pont, octubre de 2011 |
 |
| Plantes d'azol·la (verd fosc) i de llentia d'aigua (verdes), Flix, al riu sota el pont, octubre de 2011 |
Viu en zones d'aigües amb poc corrent (Lemnion), rius, llacunes, etc.
D'origen neotropical (Amèrica del Sud) és naturalitzada a Europa i a bona part del món.
A la comarca, l'hem vist molt abundant a l'Ebre a partir de començament d'aquest segle, però estem estudiant el seu comportament i patró biològic ja que alguns anys ha desaparegut completament. Es possible que les fortes gelades de final de tardor i hivern de 2011 afectessin molt negativament les poblacions.
El seu creixement desmesurat en determinades condicions fa que es consideri una mala herba molt invasiva i destructora de l'equilibri del medi en alguns països; és el cas del continent africà on l'hem vist molt abundant al tram alt del riu Nil a Uganda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada