Moricandia moricandioides (Boiss.) Heywood, Repert. Spec. Nov. Regni Veg. 66: 154 (1962)
≡Brassica moricandioides Boiss., Elench. Pl. Nov.: 10 (1838)
M. ramburii Webb, Iter Hisp.: 73 (1838)
(
Veure Coletxò)
|
Planta de coletxó gros a la base d'un talús, Flix, Sebes vers Riba-roja,
abril de 2009 |
El coletxó gros és una petita mata de la família de les
crucíferes, té la base una mica llenyosa i a l'hivern queda reduïda a una petita roseta amb poques fulles; de vegades es comporta com a planta anual, sovint supera el mig metre d'alçada.
|
Fulles en roseta de coletxó gros en un talús guixenc, Flix, vers Vinebre, setembre de 2012 |
|
Fulles de coletxó gros, Flix, Sebes vers Riba-roja, abril de 2009 |
Les fulles de fins a 90 x 60 mm són orbiculars, glabres i glauques, les superiors amplexicaules i una mica gruixudes i carnoses.
|
Inflorescència de coletxó gros, Flix, Sebes vers Riba-roja, abril de 2009 |
|
Flor de coletxó gros, Flix, Sebes vers Riba-roja, abril de 2009 |
|
Inflorescència de coletxó gros, Flix, Sebes vers Riba-roja, abril de 2009 |
Les flors estan agrupades en una inflorescència en forma de raïm de més de 15-20 flors; el calze està format per 4 sèpals, 2 cuculats o corniculats a l'àpex i 2 gibosos a la base, de color rosa o purpuri; la corol·la està formada per 4 pètals de color violeta o morat amb les venes més fosques, de fins a 30 mm, 2 són ascendents i 2 descendents; té 6 estams, 4 més llargs i 2 més curts; les anteres són grogues; el fruit és una síliqua de 70 a 110 mm de llargada i de fins a 3 mm d'amplada, una mica arquejada; les granes són uniseriades i amb una ala membranosa ben evident, sovint d'uns 2 x 1 mm. Floreix del març al maig, encara que, de vegades, la floració es pot avançar o endarrerir.
|
Hàbitat típic de coletxó gros, un talús de margues i guixos, Flix, vers Vinebre, setembre de 2012 |
Habita els talussos argilosos en sòls calcaris i sovint guixencs.
És una espècie endèmica de la Península Ibèrica i la raça de la nostra comarca es considera endèmica de la conca de l'Ebre.
A la nostra comarca és rara però n'ha esdevingut menys als talussos que s'han format amb la construcció de noves carreteres i camins, l'hem vist a tota la zona estudiada.
La planta de la nostra comarca s'ha anomenat var.
cavanillesiana (A.Bolòs & Font i Quer) Heyw., també se li ha donat la categoria taxonòmica de subespècie (subsp.
cavanillesiana (Font i Quer & A.Bolòs) Greuter & Burdet in Greuter, Burdet & G. Long.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada