Translate

diumenge, 16 de desembre de 2012

Coletxó gros

Moricandia moricandioides (Boiss.) Heywood, Repert. Spec. Nov. Regni Veg. 66: 154 (1962)
≡Brassica moricandioides Boiss., Elench. Pl. Nov.: 10 (1838)
M. ramburii Webb, Iter Hisp.: 73 (1838)


(Veure Coletxò)

Planta de coletxó gros a la base d'un talús, Flix, Sebes vers Riba-roja,
abril de 2009

El coletxó gros és una petita mata de la família de les crucíferes, té la base una mica llenyosa i a l'hivern queda reduïda a una petita roseta amb poques fulles; de vegades es comporta com a planta anual, sovint supera el mig metre d'alçada.



Fulles en roseta de coletxó gros en un talús guixenc, Flix, vers Vinebre, setembre de 2012

Fulles de coletxó gros, Flix, Sebes vers Riba-roja, abril de 2009

Les fulles de fins a 90 x 60 mm són orbiculars, glabres i glauques, les superiors amplexicaules i una mica gruixudes i carnoses.


Inflorescència de coletxó gros, Flix, Sebes vers Riba-roja, abril de 2009

Flor de coletxó gros, Flix, Sebes vers Riba-roja, abril de 2009

Inflorescència de coletxó gros, Flix, Sebes vers Riba-roja, abril de 2009

Les flors estan agrupades en una inflorescència en forma de raïm de més de 15-20 flors; el calze està format per 4 sèpals, 2 cuculats o corniculats a l'àpex i 2 gibosos a la base, de color rosa o purpuri; la corol·la està formada per 4 pètals de color violeta o morat amb les venes més fosques, de fins a 30 mm, 2 són ascendents i 2 descendents; té 6 estams, 4 més llargs i 2 més curts; les anteres són grogues; el fruit és una síliqua de 70 a 110 mm de llargada i de fins a 3 mm d'amplada, una mica arquejada; les granes són uniseriades i amb una ala membranosa ben evident, sovint d'uns 2 x 1 mm. Floreix del març al maig, encara que, de vegades, la floració es pot avançar o endarrerir.



Hàbitat típic de coletxó gros, un talús de margues i guixos, Flix, vers Vinebre, setembre de 2012

Habita els talussos argilosos en sòls calcaris i sovint guixencs.

És una espècie endèmica de la Península Ibèrica i la raça de la nostra comarca es considera endèmica de la conca de l'Ebre.

A la nostra comarca és rara però n'ha esdevingut menys als talussos que s'han format amb la construcció de noves carreteres i camins, l'hem vist a tota la zona estudiada.

La planta de la nostra comarca s'ha anomenat var. cavanillesiana (A.Bolòs & Font i Quer) Heyw., també se li ha donat la categoria taxonòmica de subespècie (subsp. cavanillesiana (Font i Quer & A.Bolòs) Greuter & Burdet in Greuter, Burdet & G. Long.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada