Spergularia media (L.) C. Presl
=Spergularia maritima (All.) Chiov.
L'espergularia marginada és una planta herbàcia de la família de les cariofil·làcies, perenne amb la base una mica llenyosa, glabra però amb pèls glandulosos a la inflorescència, sovint ajaguda i de fins a poc més de 50 cm.
Fulles de fins a 3,5 x 0,3 cm, carnoses i amb l'àpex mucronat; té estipules a la base de les fulles, normalment translúcides i soldades fins a la meitat.
Flors amb 5 sèpals amb pèls glandulosos de fins a 6 mm de llargada i 5 pètals blancs o rosats més llargs que els pètals; 10 estams amb les anteres grogues. Floreix del març a l'octubre o novembre.
Fruits de fins a 10 mm que supera els sèpals; llavors alades de fins a 0,8 mm, sense comptar amb l'ala, de tonalitats fosques o negroses.
Viu als herbeis humits i salabrosos, sovint vora l'Ebre. És planta poc comú o molt rara Ebre avall de Flix. De distribució subcosmopolita, molt comú al litoral de gran part d'Europa.
Es tracta d'una espècie molt variable morfològicament i se li han donat diversos noms que apuntem com a sinònims.
=Spergularia maritima (All.) Chiov.
Planta en flor d'espergulària marginada, Riba-roja d'Ebre, vers la presa, herbei vora l'Ebre, octubre de 2010 |
L'espergularia marginada és una planta herbàcia de la família de les cariofil·làcies, perenne amb la base una mica llenyosa, glabra però amb pèls glandulosos a la inflorescència, sovint ajaguda i de fins a poc més de 50 cm.
Fulles d'espergulària marginada, Riba-roja d'Ebre, vers la presa, herbei vora l'Ebre, octubre de 2010 |
Fulles de fins a 3,5 x 0,3 cm, carnoses i amb l'àpex mucronat; té estipules a la base de les fulles, normalment translúcides i soldades fins a la meitat.
Flor d'espergulària marginada, Riba-roja d'Ebre, vers la presa, herbei vora l'Ebre, octubre de 2010 |
Flors amb 5 sèpals amb pèls glandulosos de fins a 6 mm de llargada i 5 pètals blancs o rosats més llargs que els pètals; 10 estams amb les anteres grogues. Floreix del març a l'octubre o novembre.
Fruits de fins a 10 mm que supera els sèpals; llavors alades de fins a 0,8 mm, sense comptar amb l'ala, de tonalitats fosques o negroses.
Viu als herbeis humits i salabrosos, sovint vora l'Ebre. És planta poc comú o molt rara Ebre avall de Flix. De distribució subcosmopolita, molt comú al litoral de gran part d'Europa.
Es tracta d'una espècie molt variable morfològicament i se li han donat diversos noms que apuntem com a sinònims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada