, ascendent o ajaguda, més o menys pilosa, té les tiges de secció quadrada i amb rizomes no massa llargs, sovint arrela als nusos, pot arribar a més de 0,5 m.
 |
Tija amb flors fecundades i fulles d'escutel·lària, Flix, herbassar vora l'Ebre,
setembre de 2012 |
 |
| Tija amb flors fecundades i fulles d'escutel·lària, Flix, setembre de 2012 |
Les fulles oposades són oblongues o lanceolades, pecíol no més llarg que la meitat del limbe, de fins a poc més de 7 x 3 cm amb dents amples i obtuses.
 |
| Flors d'escutel·lària, Riba-roja d'Ebre, herbassar vora el riu, setembre de 2012 |
 |
| Flors d'escutel·lària, Riba-roja d'Ebre, herbassar vora el riu, setembre de 2012 |
 |
| Flors d'escutel·lària, Riba-roja d'Ebre, herbassar vora el riu, setembre de 2012 |
 |
| Flors d'escutel·lària, Riba-roja d'Ebre, herbassar vora el riu, setembre de 2012 |
Les flors estan en parells a cada nus, a la part axilar de les fulles, piloses o glanduloses; el calze de fins a 5 mm amb una bràctea (escutel·la) que tanca la gorja un cop fecundada la flor i caiguda la corol·la; corol·la bilabiada de fins a poc més de 15 mm, d'un blau violaci amb puntejat morat al llavi inferior, té 4 estams inclusos. Floreix des de l'agost a l'octubre.
El fruit és una núcula, en número de 4 per flor, que queda tancada per l'escutel·la dins el calze, de fins a 1,5 mm de diàmetre, rugosa o berrugosa, de color marró fluix.
 |
| Flors fecundades amb els calzes tancats d'escutel·lària, Flix, herbassar vora el riu, setembre de 2012 |
 |
| Planta d'escutel·lària amb fulles deformades, Ascó, herbassar vora l'Ebre, setembre de 2012 |
 |
| Planta amb fulles d'escutel·lària, Ascó, herbassar vora l'Ebre, setembre de 2012 |
 |
| Planta d'escutel·lària amb fulles i flors deformades, Ascó, herbassar vora l'Ebre, setembre de 2012 |
 |
| Planta d'escutel·lària amb fulles i flors fecundades, Riba-roja d'Ebre, setembre de 2012 |
 |
Planta d'escutel·lària amb les flors fecundades i els calzes tancats,
Riba-roja d'Ebre, setembre de 2012 |
Viu als herbassars humits, sovint inundats, i aiguamolls (
Magnocaricion elatae), també als canyissars.
De distribució Eurosiberiana, l'hem vist molt comuna i abundant en algunes localitats d'Holanda (Leiden p. ex.), Alemanya (Berlin p. ex.), entre d'altres països.
Planta molt rara però amb varis nuclis o poblacions a la nostra zona, des de Riba-roja d'Ebre fins a Móra la Nova o Móra d'Ebre.
L'hem anat seguint des de 1979 quan la vam veure per primera vegada a Flix. Abundant als talusos i galatxos de la riba esquerra de l'Ebre, als talussos ara desapareguts, prop de la Barca; era més rar cap a Sebes, a la Vall de Sant Joan i cap a Riba-roja a les Sènies. Citada en els anys 80 del segle passat (
Rovira i Molero, 1983) de Flix. Ara (2012) han augmentat el número de nuclis o poblacions però creiem que el número d'individus d'aquests nuclis ha disminuït, sovint per actuacions sobre el seu hàbitat. Segons
Saez, L (2010) un cens de 2002 donava la data de 400 individus. És posible que sumant els diferents nuclis des de Riba-roja a Ascó el número d'individus arribi a superar molt més d'un miler d'individus.
A Catalunya també s'ha trobat en diverses localitats de la Ribera d'Ebre, aigües avall de Móra i entre les comarques del Baix Ebre i del Montsià; també existeix a l'Alt Empordà i a l'Horta de València al País Valencià.
Espècie catalogada en perill d'extinció al
Catàleg de la flora amenaçada de Catalunya. No tenim dades per valorar els resultats de la gestió que des de l'administració s'ha fet d'aquesta espècie, però sí que podem posar de manifest l'important efecte negatiu a causa de les actuacions que s'han fet sobre el seu hàbitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada