Ephedra fragilis Desf. subsp. fragilis
 |
| Trompera en fruit, Riba-roja d'Ebre, les Sènies, erms, octubre de 2010 |
Arbust lianoide de fins a 3 m, erecte, ramificat i molt dens; les branques noves són verdes i les velles es tornen grisenques; les branquetes, de fins a poc més de 2 mm de diàmetre, es desarticulen fàcilment.
 |
| Branquetes articulades, Flix, la Teuleria, erms, març de 2011 |
Fulles minúscules de fins a 2 mm i caduques.
 |
| Inflorescències masculines de trompera fràgil, Flix, la Devesa, maig de 2012 |
 |
| Inflorescències masculines de trompera fràgil, Flix, la Devesa, maig de 2012 |
Les flors masculines estan agrupades en conus amb número de 4 a 8 parells amb fins a 6 anteres, de 5 a 10 mm.
 |
| Fruit de trompera fràgil, Riba-roja d'Ebre, les Valls, octubre de 2010 |
Les flors femenines solitàries amb fins a 3 parells de bràctees i un rudiment seminal al centre. El fruit (gàlbul) fusiforme de fins a 9 x 3 mm i amb les bràctees vermelloses que cobreixen les llavors.
 |
| Trompera en fruit, Riba-roja d'Ebre, les Sènies sobre sòl sorrenc, erms, octubre de 2010 |
 |
| Trompera en fruit, Riba-roja d'Ebre, cap a la presa, garriga aclarida sobre graves, octubre de 2010 |
 |
| Trompera fràgil, La Torre de l'Espanyol, serra del Tormo, entre rocams, juliol de 2010 |
 |
| Trompera fràgil, Flix, cap a la Boca Bovera, sobre graves, agost de 2010 |
Habita els llocs àrids i li agraden especialment el sòls amb graves i sòls rocosos calcaris o guixencs; de vegades, als matollars i garrigues clares.
És molt comú a la comarca, s'enrareix una mica Ebre avall de Flix. Planta de distribució mediterrània del sud oest.
Té força propietats medicinals però, pel seu contingut en alcaloides com ara l'efedrina, s'ha de restringir a l´ús facultatiu,
Font i Quer (1980) comenta que s'ha vingut utilitzant com antiasmàtica, sudorífica i estimulant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada