Translate

dilluns, 10 de desembre de 2012

Cirerer de pastor, arboç

Arbutus unedo L.


Cirerer de pastor en flor i fruit, Vingalis vers la Palma d'Ebre, novembre de 2012

El cirerer de pastor o arboç és un arbust o un petit arbre de la família de les ericàcies, de fulla persistent, ramificat des de la base, té el tronc i les branques amb l'escorça crivellada de color grisenc que es desprèn i que deixa els buits o crivelles de color marronós; les branques joves són vermelloses, rarament pot arribar a superar els 4 m.


Rama i escorça de cirerer de pastor, Vingalis vers la Palma d'Ebre, novembre de 2012

Fulla de cirerer de pastor, Vingalis vers la Palma d'Ebre, novembre de 2012

Les fulles són alternes, coriàcies i, de forma, recorden les del llorer, lanceolades, lluents, més o menys serrades, amb el limbe de fins a 10 x 3-4 cm i el pecíol de fins a 1 cm.


Flors de cirerer de pastor, Vingalis vers la Palma d'Ebre, novembre de 2012

Les flors estan agrupades en panícula; tenen 5 peces soldades, en forma d'urna, blanques i una mica translúcides, de fins a 10 mm; cauen un cop fecundat l'ovari; 10 estams inclusos amb apèndix apicals; sovint les flors coincideixen amb el fruit madur de la temporada passada. Floreix de l'octubre al desembre o gener.


Fruits de cirerer de pastor, Vingalis vers la Palma d'Ebre, novembre de 2012

Cireres de pastor, Vingalis vers la Palma d'Ebre, novembre de 2012

Els fruits, les cireres de pastor, comestibles, són baies esfèriques rogenques, de fins a 20 mm de diàmetre; tenen 5 lòculs, la polpa és groguenca, la part externa està coberta de petites berrugues piramidals; triga 1 any a madurar; les llavors són anguloses.


Cirerer de pastor en una brolla de romer i xipell, Vingalis vers la Palma d'Ebre, novembre de 2012

Viu a les màquies, garrigues i matollars de romer i xipell, sovint en llocs ombrívols i humits, no defuig els ambients dels carrascars i els nuclis de roure valencià.

És planta de distribució mediterrània.

La seva escorça conté substàncies tàniques, bàsicament el glucòsid anomenat unedòsid. S'ha utilitzat com a astringent i antisèptic per a l'aparell urinari, per tant contra la diarrea i la disenteria (Font i Quer, 1980).

És dita popular que el consum de molts fruits i molt madurs pot arribar a produir mal de cap o una lleugera "borratxera" si estan una mica fermentats.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada